L’Europa pedrera del Sant Andreu

Primer va ser Arnau Tobella, desprès, David Llobet i ara, Josu Rodríguez i Èric Alcaraz. Ens estarem, sense saber-ho, convertint en proveïdors oficials del Sant Andreu, en la seva pedrera a l’ombra? Que és molt aviat per dir-ho? És de domini públic, pel que fa a les inèrcies, que en el món del futbol com en el del menjar, tot és començar i el que un no sap aprofitar, un altre ho sabrà. La porta està oberta, el camí traçat. Joves valors que no serveixen per a l’Europa (tercera) i si que sembla que serveixin per al Sant Andreu (2a. B). Contradiccions, criteris desconcertants, absència de model, ceguesa crònica, nul•la expertesa, incapacitat argumental,...fuita de cervells. Perquè tot el circ del futbol base si som incapaços de treure’n profit? Perquè hi ha tanta gent que treballa, i tan bé, a l’Europa de base per acabar fent gran al Sant Andreu i a tants d’altres? Tota aquesta implicació, tot aquest esforç, tota aquesta capacitat i tots aquest coneixements han de servir per a alguna cosa més que per generar recursos econòmics que es malbaraten en aventures de dubtosa justificació. L’Europa ha de ser el que sigui, però des de la base, des de la seva solvent, qualificada i excel•lent base. No hi ha altre camí o, millor dit, no me l’imagino.