Per a que serveix un Borbó?

No vaig tenir la “sort” de veure l’habitual gag anual del rei d’Espanya a la vigília de Nadal. És tradició que per aquestes dates ens arribin, agafadets de la mà, els pastorets de Folch i Torres i els titelles de la Zarzuela. No entraré en valoracions sobre el que va dir el Borbó en el seu discurs televisat, entre altres coses perquè el rei mai diu res, sinó que es limita a llegir el que altres li escriuen. He pogut saber pels diaris que la seva pastoral va girar entorn de la crisi (quina novetat) i els seus estralls. Que va ser un discurs, un més, ple de paraules i buit de contingut. Un monòleg que perfectament podria haver estat inscrit al Club de la Comèdia i no hagués fet un mal paper. Que un personatge com el rei d’Espanya ens llegeixi un text sobre la crisi no deixa de ser un contrasentit, una indecència. En plena efervescència de retallades i ajustos econòmics el que toca, per seny i coherència, no és retallar serveis bàsics, sinó eliminar despeses absolutament sobreres i innecessàries. Per a que serveix el rei, la casa reial, el seu seguici i la mare que els va parir? Amb el pressupost de la monarquia es podria donar cobertura a un munt de serveis públics que ara pateixen injustament els efectes d’una crisi que, en cap cas, han provocat els usuaris i destinataris d’aquests serveis. La necessitat es mesura per l’ utilitat. Eliminar tot allò que no serveix per a res i ens costa molts diners, és una manera intel•ligent de controlar la despesa i reflotar l’economia. Cal començar per la casa reial, però podríem continuar pel Senat, el ministeri de defensa, el muntatge de la borsa, l’estructura bancària, el Real Madrid,...