La innocentada és la noticia

Ahir, per no perdre el tradicional costum, vaig passar-me el dia regirant els diaris del dret i del revés per veure de trobar les innocentades més inversemblants i, alhora, destacar les més enginyoses. Doncs, res de res. Us ho creieu si us dic que vaig ser incapaç d’encertar-ne ni una? Clar que avui m’he assabentat, pels mateixos diaris, que el costum ha caigut en desgràcia i cap diari en la seva edició de paper recorre ja a aquesta vella tradició. Només alguns, pocs, mitjans digitals varen fer la brometa de rigor i en la majoria de casos, de vergonya aliena. Si ho mirem fredament, caldrà donar la raó als diaris, perquè les innocentades que darrerament apareixien als mitjans eren d’un baix perfil que tombava d’esquena. Les noticies/broma eren cada cop més dolentes, menys imaginatives i es veien d’una hora lluny. Com es pot competir contra noticies “reals” que semblen per elles mateixes una descomunal innocentada? Només cal repassar els titulars d’ahir per veure quina de totes elles era la més enganyosa i, en definitiva, la més difícil de creure. Que si la mona Cheeta s’havia mort. Que si el rei d’Espanya només té una assignació de 300.000 euros a l’any. Que si la casa reial al complert ens costa, en plena crisi econòmica, la mòdica quantitat de 60 milions d’euros a l’any. Que si la llei antitabac ha millorat la qualitat de vida dels ciutadans i s’està estudiant derogar-la. Que si el Francisco Camps no es pagava els seus vestits. Que si Pepe Blanco està embolicat en una trama negre de suborns. Que si tot un país (Corea del Nord) plora la mort del seu psicòtic dictador. Que si Ana Botella és la nova alcaldessa de Madrid. Que si l’equip que millor futbol practica és el que més espatlla la gespa. En fi, innocentades de tots els colors, o no em negareu que ho semblen?