En el bon camí

Un nou entrebanc per al CE Europa, aquest cop, a casa davant l’Olot. Sembla que els escapulats no acaben de trobar el nord. Bé, ni el nord, ni el sud, ni cap altre orientació que els tregui del pou de l’ensopiment i el desencís. Un nou projecte que, un any més, sembla condemnat a la mediocritat i a diluir-se, definitivament, en l’àmbit dels transparents. Una aposta ambiciosa en la forma, però extremadament allunyada del fons que li seria propi. Que l’Europa no té diners per fer el salt de categoria, ja ho sabem, però, aleshores, no cal la insistència amb la que cada nova temporada se’ns vol fer creure el contrari. Cal acceptar la realitat i que, els que estan en condicions d’administrar-la, siguin clars i honestos. Hi ha una manera de trencar la monotonia quan no es pot millorar una determinada situació i aquesta passa, forçosament, per canviar les persones. Potser el fet que la dinàmica de l’Europa no sigui tot lo bona que caldria, farà la transició més fàcil i obrirà la porta, sense que grinyoli, a allò que fa temps que es prepara: que Angoy es faci càrrec del Primer Equip i s’engegui una..., una..., una...nova etapa.