El voltor que es feia passar per perico

En dies com el d’avui, es veu la veritable naturalesa dels que es fan passar per pericos, quan en realitat són voltors. Voltors covards, incapaços de plantar cara i esperant que la presa caigui per atansar-se al damunt. Esperant que altres els hi facin la feina per a la que no estan dotats i es puguin menjar les despulles. Aus de poca volada, pericos de vol curt , de breu i repetitiu discurs. Pericos carronyers, voltors de gàbia, excitats amb les desgràcies alienes i mai satisfets amb els èxits propis. Una manera de ser (o no ser) basada en la depressió de la mort i no en l’alegria de viure.