Tres anys
(1095 dies)

Com aquell que no vol la cosa, ja han passat tres anys. Tres anys obrint cada dia aquesta finestra amb una constància que, fins i tot a mi, m’ha sorprès. Queda lluny aquell 26 de Desembre de 2007 i, en un malbaratament d’originalitat, he decidit commemorar-ho amb una festa, el dia 3 a les 3, al cor de Tribeca, amb el bo i millor de cada casa. Hi estan convidats els tres mosqueters, amb el secret desig que duguin la Lana Turner. Els tres llancers bengalís i el rei Positó amb el seu trident. Els tres porquets per quan s’acabin les existències i les tres bessones carregades de trinaranjus i xiclets trident. Perquè ens portin molts regals, els tres reis d’Orient hi són convidats i per entretenir-los, les tres germanes de Txejov els hi faran els honors. Vindrà també el tricicle que m’han promès un triple salt mortal i Sant Pere, penedit, que va negar tres cops a Jesús i encara busca el gall per matar-lo. Les tres filles d’Helena del bracet del tres cavallers i TV3 que ho gravarà tot en tres dimensions. No faltarà la Trinca, que faran fusió amb el trio la la la, per amenitzar la vetllada. I sí alguna cosa falla, hi tenim preparat el “sombrero de tres picos” i un trio de corda originaris de Trinidad Tobago. Vindrà Piqué, el tres de Barça, i els tres candidats a la pilota d’or, als que no deixo d’admirar des del meu lloc a la tercera graderia. I com no, el Xavier Torras i el seu Hat-Trick. En un tres i no res estarà tot activat, esperant amb neguit, la Santíssima Trinitat que ha jurat per Déu que, enllestida la feina, es passarà un moment per anunciar-me no sé ben bé què. Des de Presidència m’han confirmat, que el tripartit no hi faltarà, ara que se’l s’hi han acabat les cabòries i també l’estrès. No vindran, perquè m’he oblidat de convidar-los, els tres de Castilla i així ens estalviarem les seves cançons que avorreixen i cansen. He deixat fora, amb tota la intenció, el Tercer Reich i el Tercio de la Legión, que no tenen lloc en aquesta festa. En canvi sí que he convidat i he preparat un lloc especial, triclinium inclòs, per a la tercera edat i per als representants del tercer món, on podran passar l’estona jugant al trivial o al tres en ratlla i degustant els excel•lents trifàsics que els hi serviran, amorosament, les tres Maries. Per a quan la nit estigui avançada i comencin a defallir les forces, he fet venir a l’esperit de Tolkien perquè ens llegeixi alguns passatges de la trilogia dels anells, amb permís, això si, de la Lisbeth Salander i el seu celebrat Millennium. L’Orson Welles, ha declinat la invitació al•legant problemes de salut i, en conseqüència, no podrem comptar amb la presència del Tercer Home i la seva generosa genialitat. Ens haurem de conformar amb la confirmació, a darrera hora, de Matthew Tree que ens ha promès un interessant menage a trois amb el Pàmies i el Monzó. Ah! i perquè no se’ns coli ningú, he fet posar a la porta al Can Cèrber, aquell gos mitològic amb tres caps, que vetllarà pel bon funcionament de la festa. I desprès, quan comenci a despuntar l’alba, que cadascú faci el seu camí, uns cap el triangle de les Bermudes i altres, jo entre ells, a jeure a l’ombra del pi de les tres branques. L’endemà? L’endemà serà un altre dia, el primer de la resta de les nostres vides.