Tonto el que ho llegeixi

Estava equivocat. Que beneit! Mira que creure que amb el repàs i l’exhibició de l’altre dia, s’havia acabat definitivament la tonteria. Quina santa innocència la meva! Ja ho deia Forrest Gump: tonto és el que diu tonteries. I en conseqüència i per lògica, el que diu tonteries és morfològicament tonto. I per que ho és? es pregunta la gent. Perquè no té remei i perquè es mantindrà fidel a la seva estupidesa morint amb ella, en un acte de suprema, irreversible i definitiva ignorància. Cap argument, cap canvi, cap circumstància per clara i nítida que sigui el farà rectificar. El tonto viu permanentment instal•lat en la seva tonteria i d’ella en fa religió i res ni ningú l’apartarà del camí triat. El tonto nega l’evidència i aquesta determinació encara li agreuja més, si cap, la tonteria. L’obra d’art que va dissenyar l’altre dia el Barça hauria d’haver causat, en persones normals, un efecte d’admiració sense reserves i el reconeixement d’una incontestable i indiscutible realitat. Però, ves per on, que, sense rubor, els tontos segueixen amb la seva escandalosa tonteria i, ben pensat, no podia ser d’una altra manera. Han fet de la tonteria un veritable patrimoni nacional i es rebolquen en ella com porcs en una cort. I nosaltres? Nosaltres passant de puntetes pels marges.