Entrenador amb àngel

Can Vidalet 0 – Europa A 1

Lliga Nacional Juvenil

Si teniu habitualment la paciència, i perquè no dir-ho, la indulgència de llegir-me, sabreu de la meva aversió a donar noms, a personalitzar les gestes o les desfetes i portar-les al terreny individual. El futbol, possiblement més que cap altre esport, és un joc d’equip i, correspon a l’equip, el mèrit dels èxits i també dels fracassos. D’aquí, i per això, la meva insistència en defugir els personalismes i apostar per una visió global i de conjunt. Però, com en qualsevol altre àmbit, hi ha excepcions que s’ho valen i que, per justícia, han de tenir el seu minut de glòria. És cert que un equip és un conjunt de coses i una suma de voluntats, però això, que aparentment sembla un plantejament obvi i molt senzill, a la pràctica no resulta tan fàcil. Es necessita un galvanitzador, un eix vertebrador que, amb mà ferma i idees clares, aglutini un munt de personalitats diverses, capricioses i amb interessos, sovint, divergents. Estic parlant de Toni Cosano, l’entrenador del Juvenil A de l’Europa que, amb una coherència inusual, ha aconseguit un bloc sense fissures, capaç de tenir una personalitat pròpia i ben definida a prova de crítics impenitents i aduladors bavosos. Són molts els que l’han volgut vinclar, els que l’han volgut vençut i rendit, però aquest Toni té àngel, un àngel de la guarda que el blinda contra els cants de sirena i la desinformació malintencionada i nècia. Crec que no m’equivoco, perquè conec abastament la peça que hi ha al teler, si us suggereix-ho que us cordeu els cinturons, això només ha fet que començar i ja no hi ha qui ho aturi. El partit? Excitant.