24 imatges per segon

A hores d’ara quasi tothom sap com funciona allò del cinema: una successió d’imatges fixes que, a una determinada velocitat, donen la sensació de moviment. Doncs bé, això mateix és el que li passa al nostre cervell, millor dit, així és com es graven les imatges al nostre cervell. Rebem la informació en estat de consciència i així queda registrada en el cervell, però, i tota aquella informació que rebem en estat d’inconsciència o en aquell espai imperceptible entre imatges i que no som capaços d’identificar? Doncs també. També queda enregistrada en una consciència paral•lela que ens permet desdoblar-nos. Aquesta “inconsciència” que aparentment no controlem, és la que pot viatjar al futur, prevenir i identificar els problemes, per desprès tornar al present i resoldre’ls. Com en el cinema, els missatges subliminals tenen una importància determinant i cal fer-ne una lectura correcta i aprofitar el seu potencial informatiu. La intuïció, el pensament avançat, la imaginació i la recreació del futur tenen el seu origen en aquest espai d’inconsciència tan valuós i tan poc utilitzat. Si som capaços d’harmonitzar aquests dos mons paral•lels i que treballin en sintonia, si som capaços de desdoblar la ment, com ho fa el temps, estarem molt a prop de l’equilibri i veurem el “cinema” com mai abans l’havíem vist.