Preparats per a la glòria i d’altres conductes

La majoria d’actituds en el comportament humà s’aprenen. Els nens aprenen tant els comportaments desitjables com els indesitjables.

Acostumem a fer les coses que van seguides de bones conseqüències o bons sentiments.

De la mateixa manera que deixem de fer les coses que van seguides de males conseqüències, mals sentiments o cap recompensa.

Com que cada persona és única, les recompenses, els reconeixements també han de ser “un vestit a mida” que s’ajusti a cada individu.

Les recompenses materials ens agraden a tots. Però realment són les recompenses socials com l’atenció, els elogis i l’afecte les que ens fan sentir a gust amb nosaltres mateixos.

L’atenció és una de les recompenses socials més poderosa, tant per a comportaments desitjables com indesitjables. Fins i tot corregir o castigar a un jugador és parar-li atenció i pot ser gratificant.

Gran part del nostre comportament l’aprenem imitant a la gent que ens envolta, especialment de les persones més properes i que més valorem.

La manera de desorientar a una persona és recompensar-li un comportament indesitjable.

Els nens, els joves i els adults no han de fer les coses simplement pel principi d’autoritat, també ha d’haver una bona conseqüència (recompensa).

Les persones que acostumen a donar moltes recompenses socials als demés tendeixen a rebre el mateix a canvi.

Una manera d’eliminar un comportament indesitjable és passar-lo per alt continua i permanentment i no recompensar-lo mai, ni tan sols amb atenció.

És reconfortant experimentar una sensació d’alleujament quan evitem o ens deslliurem d’una cosa desagradable.

El càstig és una forma de tallar un comportament que no es pot deixar passar. Si s’ha d’utilitzar un càstig, ha de quedar molt clar que està relacionat amb el comportament, s’ha d’aplicar immediatament, serà de baixa o mitjana intensitat i d’obligat compliment.

És preferible que els responsables de l’educació busquin un “enfocament positiu” i cerquin activament el bon comportament de les persones que tenen al seu càrrec.

Per a canviar el comportament, primer és necessari “concretar”, és a dir, identificar el comportament en qüestió, de manera que es pugui observar i quantificar.

L’aprenentatge d’un nou comportament és un procés esglaonat. En general, quan menys siguin els “graons” més fàcil serà l’aprenentatge.

El moment ideal per a recompensar una actitud correcte és immediatament desprès del comportament desitjat. Quant més retard entre el comportament i la recompensa, menor serà l’efecte d’aquesta sobre l’aprenentatge.

Hi ha dues maneres bàsiques de recompensar: totes les vegades i ocasionalment. El millor és començar per recompensar el comportament desitjat cada cop que es produeix. Amb el temps, es pot canviar a la forma ocasional.

És molt important que l’aprovació o desaprovació d’un comportament sigui conseqüent i estigui molt clara per a la persona que la rep.

Tots els membres d’un col·lectiu haurien d’estar implicats en corregir o canviar el comportament incorrecte d’un dels seus membres.

Una manera d’implicar a tots els membres d’un col·lectiu en el canvi de comportament d’un dels seus components és compartir les recompenses: tothom experimenta alguna cosa agradable com a resultat de l’èxit de l’individu.

Pel canvi de comportament es necessita molt de temps i esforç. Tots ens hem passat la vida aprenent a ser com som. No es pot esperar que la gent canviï de la nit al dia.