El futbol més enllà del futbol

És inqüestionable la influencia que tenen els valors propis del futbol en altres àmbits de la nostra quotidianitat. En el dia a dia d’aquesta societat tan complexa, exigent i competitiva.
Alhora que és extraordinàriament pràctic i pedagògic utilitzar aquests valors per il·lustrar aquelles conductes allunyades del món de l’esport i que gràcies al seu exemple resulten més entenedores.

Prenem per cas l’aspecte més formatiu, l’etapa escolar on els nostres joves assoleixen molts dels fonaments i conductes que els preparen pel futur.
És en aquest terreny de preparació i construcció on resulta molt pràctic l’exemple clarificador enfront de la teoria més despullada i abstracta.
Com es pot iniciar a un jove en la cultura de l’esforç sinó és amb exemples pràctics que ell comprengui i pateixi? Com es pot educar en la responsabilitat, en el compromís, en la satisfacció de la feina ben feta? Com se’ls hi pot fer entendre que no és el mateix fer-ho bé que fer-ho malament?

Un jove estudiant que al mateix temps practica el futbol tindrà, segurament, molt més clars tots aquests conceptes que un que no el practica.
Tots els jugadors de futbol saben, o haurien de saber, que no hi ha recompensa sense esforç. Que el treball és l’únic camí per assolir els objectius proposats. Que el que es fa en els entrenaments té un reflex directe en el que acaba passant en el partit del cap de setmana: es juga com s’entrena. Que els partits duren 90 minuts i que el manteniment de l’esforç ha de ser constant durant tot el temps. Que no et pots abandonar ni desconnectar si vols guanyar el partit. Que desprès d’un partit important en ve un altre i un altre i un altre; que tots valen tres punts i no es pot caure en la supèrbia que ens dugui al relaxament i aquest al fracàs.

Quan a un jove li dius: tens un partit important (tens un examen) i has d’entrenar bé i amb intensitat (has d’estudiar) durant tota la setmana per arribar en les millors condicions. Has d’aprendre a gestionar el temps i ha optimitzar l’esforç. I durant el partit has de controlar les emocions, has de utilitzar tots els teus recursos i no caure en el desànim ni la frustració.
Que desprès d’aquest partit n’hi haurà un altre i que necessitaràs mantenir el to i la motivació per aconseguir fites més altes. Que la lliga no és només un partit sinó una successió d’ells. Que no has d’abaixar mai la guàrdia.

El jove futbolista ho entén. Ho entén perquè ho té integrat dins la seva conducta diària. Ho entén perquè és una referència practica en la que s’hi troba permanent i satisfactòriament involucrat.
L’exemple perquè sigui efectiu ha de ser entenedor. I el futbol i els seus mecanismes són l’exemple més clar, senzill i universal que un jove pot integrar.