Per damunt la superstició

Estan aquells que sempre utilitzen la mateixa roba.
Aquells que porten amulets.
Els que fan les promeses.
Els que imploren mirant al cel.
Els que creuen en supersticions.

I els que segueixen corrent encara que li flaquegin les cames.
Els que segueixen jugant, quan se’ls hi acaba l’aire.
Els que segueixen lluitant quan tot està perdut.
Com si fos la darrera.
Convençuts que la vida mateixa és un desafiament.

Pateixen.
Però saben que el dolor passa.
Que la suor s’eixuga.
El cansament desapareix.

Però hi ha una cosa que mai desapareixerà.
La satisfacció d’haver-ho aconseguit.
En els seus cossos hi ha la mateixa quantitat de múscul.
Per les seves venes corre la mateixa sang.

El que els fa diferents és el seu esperit.
La determinació de fer el cim.
El cim que no s’assoleix superant els altres.
Sinó superant-se a un mateix.

Gràcies Ion