Els reis són els pares

Bon dia companys, un any més per estar junts. En aquest dia anacrònic on tot el mèrit se l’emporten uns atrotinats i decadents reis. Voldria reivindicar la figura dels abnegats pares, pares i mares és clar. És cert que he estat crític i fins i tot molt dur en el tractament que he donat històricament als pares en el món del futbol. Però també, no és menys cert, que aquests sempre han estat uns pocs davant la gran majoria silenciosa que ha tingut i té encara un comportament modèlic perquè el nostre estimat esport avanci amb una salut de ferro, camí d’un esplendorós i desitjat futur.
Així doncs, malgrat la glòria del moment, suposo que a aquestes alçades ja sabreu que els reis són els pares (i les mares). Que els reis d’orient no existeixen, que són només una fantasia, i en el millor dels casos els que encara exerceixen (Aràbia, Jordània...) són reis arcaics, desfasats i molt lluny de l’ideal que nosaltres i la societat moderna desitjaríem.
Tot el mèrit pels nostres pares! Aquells que amb l’esforç del seu treball, amb els diners durament aconseguits fan o intenten fer realitat els nostres somnis. A tots ells, que calladament pateixen el dia a dia, que se n’estan de moltes coses per poder veure per un moment la il•lusió reflectida en la nostra cara, a tots ells el reconeixement que els hi pertoca i que sovint se’ls hi nega.
Són ells i ningú més que ells els qui s’ho han “currat”. Són ells i només ells els que estan al nostre costat i ens satisfan les necessitats més bàsiques.
Cap rei farà més per nosaltres. Ni més, ni tan sols menys.
Desemmascarem les coses caigudes gratuïtament del cel. No existeixen. Tot és producte de l’esforç (en el nostre cas) i encara que us sembli un pel cursi: de l’amor.
Cap rei vindrà mai a veure un partit. Cap rei es llevarà a les set del matí per dur-nos al camp. Cap rei ens rentarà la roba i ens guarirà les ferides. Cap rei atendrà les nostres peticions com ho faran els pares i les mares. Cap rei ens defensarà fins als límits més extrems. Cap rei ens escoltarà i amb devoció ens traurà i ens donarà raons. Cap rei tindrà un minut per nosaltres. Cap, cap i cap.
És hora de valorar l’esforç quotidià en la mesura justa. Reivindicar el treball i els seus resultats.
És hora, doncs, que ens tornem a posar en marxa, que comencem a treballar des de demà mateix perquè els partits del proper cap de setmana corresponguin realment a l’esforç que haguem esmerçat. Ningú ens regalarà res. El diumenge jugarem tal i com haguem entrenat durant la setmana. Cap rei ens ajudarà. Tot ha de ser i serà producte del nostre sacrifici.
I quan això passi, la pujada d’adrenalina que experimentarem serà de les que faran època. Us ho prometo. Us ho diu un que no té res de rei. Les meves conviccions republicanes em poden.
Salut i feu el que toca.



La marseillaise (himne republicà per excel•lència)

Allons enfants de la patrie
Le jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie
L'étendard sanglant est levé!
L'étendard sanglant est levé!
Entendez-vous dans les campagnes
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans vos bras
Ecorger nos fils, et nos compagnes,
Estribillo
Aux armes citoyens!
Formez vos bataillons!
Marchons, marchons,
Qu’un sang impur abreuve à nos sillons!
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus!
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus.
Bien moins jaloux de leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre.