No li donis més voltes

Tinc un amic que respon al nom de Jordi Vela, la veritat és que respon quan vol, i que sempre diu que no llegeix els meus escrits perquè són molt llargs. Bé, diu això i moltes altres coses (en algunes fins i tot té raó).

Doncs amb la sana intenció de complaure’l i fer-li més planera la vida (per moments vorejant l’abisme) m’he proposat, aquest cop i sense que serveixi de precedent, no excedir de les 20 línies.

Vela és un cognom senzill i poc rar, al menys en aparença. En canvi si gratem una mica la superfície, si li donem un parell de girs, ens agafa una dimensió inquietant.
La paraula vela en castellà fa referència a una part del vaixell, però també a un objecte fet amb cera i que serveix per fer llum quan la Fecsa falla.

Ara traduïm-la al català, vela=espelma. Tornem al castellà, fem l’operació al revés, canviem de sentit, aleshores espelma en castellà ens modifica el significat i tenim un sorprenent espelma=es pesado. Finalment i per derivació, conclourem que vela=es pesado.

A la vista dels resultats acabarem per aprendre que quan més voltes li dones a les coses, aquestes acostumen a empitjorar.
Comences per preguntar-te el nom i acabes sent un pesat.

Veus Jordi, no cal donar-li tantes voltes.