Un joc és un repte que ens plau acceptar. I la seva estratègia es defineix com un conjunt de decisions sobre la manera de jugar preses abans de començar. Si volem respondre estratègicament al joc, hem de saber primer qui ens llença el desafiament estratègic. En els jocs sense oposició directe, és evident que són les regles del joc les que desafien. ¿I en els jocs d’oposició com el futbol?
¿Qui ens planteja el partit?
Dos equips s’enfronten. Cadascun amb les seves virtuts i els seus defectes esportius, i amb el seu estat de forma del dia. ¿Amb quina qualitat executaran les jugades els uns i els altres? Ningú ho pot saber . Durant el partit, els equips hauran de prendre contínuament decisions tàctiques, de sentit comú, segons es desenvolupi el joc amb la pilota. En aquesta dinàmica del partit, els esquemes i consignes de l’entrenador es difuminen. Doncs la tàctica orientada al joc amb pilota, no es pot programar. El que si es pot programar anticipadament és la resposta a les regles del joc que determinen el joc de marcatge, doncs aquestes no canvien durant el partit.
Resumint:
- L’equip contrari ens planteja el partit des del punt de vista tàctic.
- El joc mateix ens el planteja des del punt de vista estratègic.
I si això us costa i no ho acabeu d’entendre proveu amb Mario Benedetti, no és tan tècnic, però si infinitament més sensible:
Mi tactica es hablarte y escucharte,
Construir con palabras
Un puente indestructible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada