dissabte, 12 de gener del 2008

L’altre minut de silenci
Les veus interiors abans d’un partit


La concentració:
Aquest estat de concentració relaxada no és una espècie de tràngol exòtic, res que no hagis fet abans, sinó una forma d’evitar que l’ansietat tregui avantatge i de canalitzar millor l’energia que el joc estimula en un exercici productiu. Potser encara et posis nerviós durant la competència, és clar, però al menys ara les emocions que formen part de l’esport es sumaran a l’excitació del joc en lloc de destruir-lo. No pots concentrar la teva ment en dues coses al mateix temps. Quan has de parar atenció a una determinada no pots preocupar-te per l’anterior o per la següent. Però si estàs ansiós, és més probable que concentris la teva ment en l’ansietat en lloc de fer-ho en la tasca que tens entre mans, doncs l’ansietat, amb totes les sensacions corporals que estimula, tendeix a ser més apressant.

Les veus útils:
No tenim l’obligació de guanyar. Estem aquí per passar-ho bé, per gaudir, tal i com fem als entrenaments. On el resultat és el de menys.
Venim per estar amb els companys fent allò que més ens agrada i això és el més importat. I si una cosa no surt bé, cal tornar-ho ha intentar tants cops com calgui.
Som bons, som molt bons i res ens apartarà del nostre objectiu.