Mestres, educadors i altres rareses
dijous, 31 de gener del 2008
Pink Floyd Another Brick in The Wall
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall.
No li donis més voltes
Tinc un amic que respon al nom de Jordi Vela, la veritat és que respon quan vol, i que sempre diu que no llegeix els meus escrits perquè són molt llargs. Bé, diu això i moltes altres coses (en algunes fins i tot té raó).
Doncs amb la sana intenció de complaure’l i fer-li més planera la vida (per moments vorejant l’abisme) m’he proposat, aquest cop i sense que serveixi de precedent, no excedir de les 20 línies.
Vela és un cognom senzill i poc rar, al menys en aparença. En canvi si gratem una mica la superfície, si li donem un parell de girs, ens agafa una dimensió inquietant.
La paraula vela en castellà fa referència a una part del vaixell, però també a un objecte fet amb cera i que serveix per fer llum quan la Fecsa falla.
Ara traduïm-la al català, vela=espelma. Tornem al castellà, fem l’operació al revés, canviem de sentit, aleshores espelma en castellà ens modifica el significat i tenim un sorprenent espelma=es pesado. Finalment i per derivació, conclourem que vela=es pesado.
A la vista dels resultats acabarem per aprendre que quan més voltes li dones a les coses, aquestes acostumen a empitjorar.
Comences per preguntar-te el nom i acabes sent un pesat.
Veus Jordi, no cal donar-li tantes voltes.
Tinc un amic que respon al nom de Jordi Vela, la veritat és que respon quan vol, i que sempre diu que no llegeix els meus escrits perquè són molt llargs. Bé, diu això i moltes altres coses (en algunes fins i tot té raó).
Doncs amb la sana intenció de complaure’l i fer-li més planera la vida (per moments vorejant l’abisme) m’he proposat, aquest cop i sense que serveixi de precedent, no excedir de les 20 línies.
Vela és un cognom senzill i poc rar, al menys en aparença. En canvi si gratem una mica la superfície, si li donem un parell de girs, ens agafa una dimensió inquietant.
La paraula vela en castellà fa referència a una part del vaixell, però també a un objecte fet amb cera i que serveix per fer llum quan la Fecsa falla.
Ara traduïm-la al català, vela=espelma. Tornem al castellà, fem l’operació al revés, canviem de sentit, aleshores espelma en castellà ens modifica el significat i tenim un sorprenent espelma=es pesado. Finalment i per derivació, conclourem que vela=es pesado.
A la vista dels resultats acabarem per aprendre que quan més voltes li dones a les coses, aquestes acostumen a empitjorar.
Comences per preguntar-te el nom i acabes sent un pesat.
Veus Jordi, no cal donar-li tantes voltes.
dimecres, 30 de gener del 2008
Moviments sense pilota 5
ESTO NO ES NADA
Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.
Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.
Angel Gonzalez
ESTO NO ES NADA
Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.
Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.
Angel Gonzalez
dimarts, 29 de gener del 2008
dilluns, 28 de gener del 2008
Indefinicions 5
Aguantar la pilota: sofert company de feina
Allargar la cama: operar-se
Amagar la pilota: joc sense gràcia
Sense angle: línia recta
Antifutbol: bàsquet
Anticipació: comprar entrades dies abans de l’espectacle
Aposta: fer-ho expressament
Carriler: menjar “a dos carrillos”
Cartolina: filla gran del Prínceps de Mònaco
Cervell: òrgan poc utilitzat
Clavar un gol: com penjar un quadre
Classificar-se: autodefinir-se
Dependre d’un mateix: ego pujat de to
Derbi: marca de moto
Derrota: originari de la base naval americana a la província de Cadis
Demanar l’hora: quan t’oblides el rellotge
Engaltar: menjar galtes, preferentment de porc
Ensenyar la llesca: perquè et portin el tomàquet
Deixar espais: escriure correctament
Encreuament: aixecar-se amb mal peu
Enganxar-se a la banda: freqüentar males companyies
Inferioritat numèrica: números baixos
Infantil: poc madur
Intercanviar la samarreta: confusió a la bugaderia
Interior: lloc on evites la pluja
Jugar a futbol: ???
Jugar sense pilota: escacs
Jugar net: dutxar-se abans
Obstrucció: normalment provocada per l’excés de colesterol
Obrir el marcador: per veure el que hi ha dins
Obrir línies: ampliar la xarxa de metro i/o autobús
Tifosi: portador de malaltia contagiosa
Tenir arribada: el que li manca a la RENFE
Xurro: molt bo amb xocolata
Rematada en planxa: final d’una hamburguesa
Aguantar la pilota: sofert company de feina
Allargar la cama: operar-se
Amagar la pilota: joc sense gràcia
Sense angle: línia recta
Antifutbol: bàsquet
Anticipació: comprar entrades dies abans de l’espectacle
Aposta: fer-ho expressament
Carriler: menjar “a dos carrillos”
Cartolina: filla gran del Prínceps de Mònaco
Cervell: òrgan poc utilitzat
Clavar un gol: com penjar un quadre
Classificar-se: autodefinir-se
Dependre d’un mateix: ego pujat de to
Derbi: marca de moto
Derrota: originari de la base naval americana a la província de Cadis
Demanar l’hora: quan t’oblides el rellotge
Engaltar: menjar galtes, preferentment de porc
Ensenyar la llesca: perquè et portin el tomàquet
Deixar espais: escriure correctament
Encreuament: aixecar-se amb mal peu
Enganxar-se a la banda: freqüentar males companyies
Inferioritat numèrica: números baixos
Infantil: poc madur
Intercanviar la samarreta: confusió a la bugaderia
Interior: lloc on evites la pluja
Jugar a futbol: ???
Jugar sense pilota: escacs
Jugar net: dutxar-se abans
Obstrucció: normalment provocada per l’excés de colesterol
Obrir el marcador: per veure el que hi ha dins
Obrir línies: ampliar la xarxa de metro i/o autobús
Tifosi: portador de malaltia contagiosa
Tenir arribada: el que li manca a la RENFE
Xurro: molt bo amb xocolata
Rematada en planxa: final d’una hamburguesa
El futbol més enllà del futbol
És inqüestionable la influencia que tenen els valors propis del futbol en altres àmbits de la nostra quotidianitat. En el dia a dia d’aquesta societat tan complexa, exigent i competitiva.
Alhora que és extraordinàriament pràctic i pedagògic utilitzar aquests valors per il·lustrar aquelles conductes allunyades del món de l’esport i que gràcies al seu exemple resulten més entenedores.
Prenem per cas l’aspecte més formatiu, l’etapa escolar on els nostres joves assoleixen molts dels fonaments i conductes que els preparen pel futur.
És en aquest terreny de preparació i construcció on resulta molt pràctic l’exemple clarificador enfront de la teoria més despullada i abstracta.
Com es pot iniciar a un jove en la cultura de l’esforç sinó és amb exemples pràctics que ell comprengui i pateixi? Com es pot educar en la responsabilitat, en el compromís, en la satisfacció de la feina ben feta? Com se’ls hi pot fer entendre que no és el mateix fer-ho bé que fer-ho malament?
Un jove estudiant que al mateix temps practica el futbol tindrà, segurament, molt més clars tots aquests conceptes que un que no el practica.
Tots els jugadors de futbol saben, o haurien de saber, que no hi ha recompensa sense esforç. Que el treball és l’únic camí per assolir els objectius proposats. Que el que es fa en els entrenaments té un reflex directe en el que acaba passant en el partit del cap de setmana: es juga com s’entrena. Que els partits duren 90 minuts i que el manteniment de l’esforç ha de ser constant durant tot el temps. Que no et pots abandonar ni desconnectar si vols guanyar el partit. Que desprès d’un partit important en ve un altre i un altre i un altre; que tots valen tres punts i no es pot caure en la supèrbia que ens dugui al relaxament i aquest al fracàs.
Quan a un jove li dius: tens un partit important (tens un examen) i has d’entrenar bé i amb intensitat (has d’estudiar) durant tota la setmana per arribar en les millors condicions. Has d’aprendre a gestionar el temps i ha optimitzar l’esforç. I durant el partit has de controlar les emocions, has de utilitzar tots els teus recursos i no caure en el desànim ni la frustració.
Que desprès d’aquest partit n’hi haurà un altre i que necessitaràs mantenir el to i la motivació per aconseguir fites més altes. Que la lliga no és només un partit sinó una successió d’ells. Que no has d’abaixar mai la guàrdia.
El jove futbolista ho entén. Ho entén perquè ho té integrat dins la seva conducta diària. Ho entén perquè és una referència practica en la que s’hi troba permanent i satisfactòriament involucrat.
L’exemple perquè sigui efectiu ha de ser entenedor. I el futbol i els seus mecanismes són l’exemple més clar, senzill i universal que un jove pot integrar.
És inqüestionable la influencia que tenen els valors propis del futbol en altres àmbits de la nostra quotidianitat. En el dia a dia d’aquesta societat tan complexa, exigent i competitiva.
Alhora que és extraordinàriament pràctic i pedagògic utilitzar aquests valors per il·lustrar aquelles conductes allunyades del món de l’esport i que gràcies al seu exemple resulten més entenedores.
Prenem per cas l’aspecte més formatiu, l’etapa escolar on els nostres joves assoleixen molts dels fonaments i conductes que els preparen pel futur.
És en aquest terreny de preparació i construcció on resulta molt pràctic l’exemple clarificador enfront de la teoria més despullada i abstracta.
Com es pot iniciar a un jove en la cultura de l’esforç sinó és amb exemples pràctics que ell comprengui i pateixi? Com es pot educar en la responsabilitat, en el compromís, en la satisfacció de la feina ben feta? Com se’ls hi pot fer entendre que no és el mateix fer-ho bé que fer-ho malament?
Un jove estudiant que al mateix temps practica el futbol tindrà, segurament, molt més clars tots aquests conceptes que un que no el practica.
Tots els jugadors de futbol saben, o haurien de saber, que no hi ha recompensa sense esforç. Que el treball és l’únic camí per assolir els objectius proposats. Que el que es fa en els entrenaments té un reflex directe en el que acaba passant en el partit del cap de setmana: es juga com s’entrena. Que els partits duren 90 minuts i que el manteniment de l’esforç ha de ser constant durant tot el temps. Que no et pots abandonar ni desconnectar si vols guanyar el partit. Que desprès d’un partit important en ve un altre i un altre i un altre; que tots valen tres punts i no es pot caure en la supèrbia que ens dugui al relaxament i aquest al fracàs.
Quan a un jove li dius: tens un partit important (tens un examen) i has d’entrenar bé i amb intensitat (has d’estudiar) durant tota la setmana per arribar en les millors condicions. Has d’aprendre a gestionar el temps i ha optimitzar l’esforç. I durant el partit has de controlar les emocions, has de utilitzar tots els teus recursos i no caure en el desànim ni la frustració.
Que desprès d’aquest partit n’hi haurà un altre i que necessitaràs mantenir el to i la motivació per aconseguir fites més altes. Que la lliga no és només un partit sinó una successió d’ells. Que no has d’abaixar mai la guàrdia.
El jove futbolista ho entén. Ho entén perquè ho té integrat dins la seva conducta diària. Ho entén perquè és una referència practica en la que s’hi troba permanent i satisfactòriament involucrat.
L’exemple perquè sigui efectiu ha de ser entenedor. I el futbol i els seus mecanismes són l’exemple més clar, senzill i universal que un jove pot integrar.
diumenge, 27 de gener del 2008
Moviments sense pilota 4
Ítaca (o Viatge a Ítaca)
I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
'hagi enganyat.Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Lluis Llach
Ítaca (o Viatge a Ítaca)
I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
'hagi enganyat.Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Lluis Llach
dissabte, 26 de gener del 2008
La concentració o la focalització o l’atenció
Podem definir la capacitat de concentració com el procés en el que s’inhibeixen les preses d’informació irrellevants i es focalitza en les preses d’informació vers lo rellevant.
Dins l’esport és important no solament la capacitat de discriminació entre el que és important i el que no com la sostenibilitat d’aquest estat mental. Depenent de l’esport la capacitat psicològica per aguantar més temps la concentració pot ser més important que un punta màxima de concentració.
Podem definir que en l’esport tenim una potencia i una capacitat en el concepte de concentració.
La capacitat o la potència de l’atenció (concentració) està relacionada amb la quantitat d’informació que es rep, la relació entre aquestes és inversament proporcional. De la mateixa manera l’esforç necessari per a la màxima concentració és proporcional a la informació que es rep. I també la possibilitat de concentració és inversament proporcional a les preses d’informació que siguin rellevants.
Per aconseguir dur a terme les seves aspiracions, per a l’èxit en tot el que es persegueix, l’home necessita una cosa vital en tot moment i lloc: la concentració de propòsit, de pensament, de sentiment i acció.
La capacitat d’atenció o concentració està estretament relacionada amb l’estrès i l’empatia vers el que es fa. És fàcil veure psicòlegs dir-li a un nen o nena que te dèficit d’atenció i no l’han vist mai jugar amb la “play” hores i hores sense parar.
...
Podem definir la capacitat de concentració com el procés en el que s’inhibeixen les preses d’informació irrellevants i es focalitza en les preses d’informació vers lo rellevant.
Dins l’esport és important no solament la capacitat de discriminació entre el que és important i el que no com la sostenibilitat d’aquest estat mental. Depenent de l’esport la capacitat psicològica per aguantar més temps la concentració pot ser més important que un punta màxima de concentració.
Podem definir que en l’esport tenim una potencia i una capacitat en el concepte de concentració.
La capacitat o la potència de l’atenció (concentració) està relacionada amb la quantitat d’informació que es rep, la relació entre aquestes és inversament proporcional. De la mateixa manera l’esforç necessari per a la màxima concentració és proporcional a la informació que es rep. I també la possibilitat de concentració és inversament proporcional a les preses d’informació que siguin rellevants.
Per aconseguir dur a terme les seves aspiracions, per a l’èxit en tot el que es persegueix, l’home necessita una cosa vital en tot moment i lloc: la concentració de propòsit, de pensament, de sentiment i acció.
La capacitat d’atenció o concentració està estretament relacionada amb l’estrès i l’empatia vers el que es fa. És fàcil veure psicòlegs dir-li a un nen o nena que te dèficit d’atenció i no l’han vist mai jugar amb la “play” hores i hores sense parar.
...
dijous, 24 de gener del 2008
Evitar les veus interiors negatives en l’esport
Un dels pitjors adversaris del jugador en qualsevol esport són les veus interiors negatives. Les coses que el nen o el jove es diuen respecte al seu exercici poden desequilibrar-los més que qualsevol comentari d’un altre jugador. Aquestes són algunes situacions que poden fer aparèixer veus negatives i els desafiaments que poden servir de resposta.
Si arruïna una jugada:
“¿Que pensaran els meus companys? No mereix-ho estar a l’equip”.
Desafiament:
“No importa quin error cometi. Tots cometem errors. El més important és divertir-se i concentrar-se en la propera jugada.
Si és ridiculitzat per un altre jugador:
“Millor que vagi en compte. Probablement és molt millor que jo. Ara estic segur que perdrem”.
Desafiament:
“Soc un bon jugador. Ell només està tractant de treure’m del partit i no li permetré”.
Si està nerviós abans del partit:
“¿Que passarà sinó en dono una a dretes? Estic segur que ho arruïnaré tot”
Desafiament:
“És natural que estigui nerviós. Puc utilitzar aquesta energia per jugar millor”.
L’esport és un àrea ideal per a practicar i estudiar els efectes del diàleg amb un mateix. Com molts atletes ho han utilitzat en benefici propi, els nens i els joves es senten motivats a seguir el seu exemple. Tanmateix, els esforços dels nens i joves necessiten ser reforçats. Han de ser elogiats per practicar les tècniques de concentració o d’assaig mental i per utilitzar el diàleg interior per mantenir la calma i l’equilibri. Necessiten entendre que els resultats positius poden produir-se només amb paciència i repetició i que no han d’abandonar l’intent sinó assoleixen resultats immediats. Les mateixes tècniques que els hi serveixen de suport en l’esport poden millorar el seu exercici en altres àrees de la vida.
Inspirat en Susan i Wendy
Un dels pitjors adversaris del jugador en qualsevol esport són les veus interiors negatives. Les coses que el nen o el jove es diuen respecte al seu exercici poden desequilibrar-los més que qualsevol comentari d’un altre jugador. Aquestes són algunes situacions que poden fer aparèixer veus negatives i els desafiaments que poden servir de resposta.
Si arruïna una jugada:
“¿Que pensaran els meus companys? No mereix-ho estar a l’equip”.
Desafiament:
“No importa quin error cometi. Tots cometem errors. El més important és divertir-se i concentrar-se en la propera jugada.
Si és ridiculitzat per un altre jugador:
“Millor que vagi en compte. Probablement és molt millor que jo. Ara estic segur que perdrem”.
Desafiament:
“Soc un bon jugador. Ell només està tractant de treure’m del partit i no li permetré”.
Si està nerviós abans del partit:
“¿Que passarà sinó en dono una a dretes? Estic segur que ho arruïnaré tot”
Desafiament:
“És natural que estigui nerviós. Puc utilitzar aquesta energia per jugar millor”.
L’esport és un àrea ideal per a practicar i estudiar els efectes del diàleg amb un mateix. Com molts atletes ho han utilitzat en benefici propi, els nens i els joves es senten motivats a seguir el seu exemple. Tanmateix, els esforços dels nens i joves necessiten ser reforçats. Han de ser elogiats per practicar les tècniques de concentració o d’assaig mental i per utilitzar el diàleg interior per mantenir la calma i l’equilibri. Necessiten entendre que els resultats positius poden produir-se només amb paciència i repetició i que no han d’abandonar l’intent sinó assoleixen resultats immediats. Les mateixes tècniques que els hi serveixen de suport en l’esport poden millorar el seu exercici en altres àrees de la vida.
Inspirat en Susan i Wendy
Com gallines dins el galliner
Veu d’Alvy:... i em vaig recordar d’aquell vell acudit, ja saben, el del paio que va al psiquiatre i li diu: “Doctor, el meu germà s’ha tornat boig. Creu que és una gallina”. I el metge li contesta: “Bé, ¿i perquè no fa que el tanquin?”. I el paio replica: “Ho faria però és que necessito els ous”.
Crec que això expressa molt bé el que sento sobre les relacions entre persones. Són completament irracionals, desbaratades, absurdes i...però, ah, crec que les seguim mantenint perquè, ah, la majoria de nosaltres necessitem els ous.
Annie Hall
Veu d’Alvy:... i em vaig recordar d’aquell vell acudit, ja saben, el del paio que va al psiquiatre i li diu: “Doctor, el meu germà s’ha tornat boig. Creu que és una gallina”. I el metge li contesta: “Bé, ¿i perquè no fa que el tanquin?”. I el paio replica: “Ho faria però és que necessito els ous”.
Crec que això expressa molt bé el que sento sobre les relacions entre persones. Són completament irracionals, desbaratades, absurdes i...però, ah, crec que les seguim mantenint perquè, ah, la majoria de nosaltres necessitem els ous.
Annie Hall
Imagino, Imagisi
Imagino un món on es multipliquin les sumes i es restin les divisions.
Imagino un món sense vencedors ni vençuts. Sense víctimes ni botxins.
Imagino un món on siguem gestors de propostes, iniciatives i projectes en lloc de ser-ho de problemes i conflictes.
Imagino un món on els nens del futbol aprenguin a “parlar” al camp i els pares a callar a la grada.
Imagino un món de trobada, d’unió i convergència.
Imagino un món imaginari.
Imagino un món on es multipliquin les sumes i es restin les divisions.
Imagino un món sense vencedors ni vençuts. Sense víctimes ni botxins.
Imagino un món on siguem gestors de propostes, iniciatives i projectes en lloc de ser-ho de problemes i conflictes.
Imagino un món on els nens del futbol aprenguin a “parlar” al camp i els pares a callar a la grada.
Imagino un món de trobada, d’unió i convergència.
Imagino un món imaginari.
dimecres, 23 de gener del 2008
Indefinicions 4
Acció: participació en una Empresa. A vegades pugen, a vegades baixen.
Adormir el partit: dissabte desprès de dinar estirat al sofà de la sogra veient la Premier.
Acusar l’esforç: portar-lo als Tribunals.
Aleví: ahucar al vi
Arrencada: s’acostuma a dur a l’orenlla.
Area petita: lloc de servei en una autopista on no hi ha Restaurant, només es pot prendre cafè.
Ascens: llistat electoral a ses Illes.
Assistència: el que acostuma a fer el RACC quan tens una avaria.
Asseure el porter: quan acaba de fregar l’escala.
Atac: situació que escapa al control i pot ser motiu d’hospitalització.
Badada: cançó de ritme suau i lletra tendre.
Autopassada: deixar un cotxe enrera.
Baixar a buscar pilotes: quan el nen et tira la pilota pel balcó.
Bèstia negra: porc ibèric
Bellugar la pilota: remenar l’escudella.
Braçal: es-tima’l
Brega: capital de la comarca del breguedà.
Cama bona: extremitat ben formada.
Canvi de joc: deixar el futbol pel hoquei.
Col·locar la pilota: subministrar-li alcohol en excés.
Congelar la pilota: excentricitat.
Acció: participació en una Empresa. A vegades pugen, a vegades baixen.
Adormir el partit: dissabte desprès de dinar estirat al sofà de la sogra veient la Premier.
Acusar l’esforç: portar-lo als Tribunals.
Aleví: ahucar al vi
Arrencada: s’acostuma a dur a l’orenlla.
Area petita: lloc de servei en una autopista on no hi ha Restaurant, només es pot prendre cafè.
Ascens: llistat electoral a ses Illes.
Assistència: el que acostuma a fer el RACC quan tens una avaria.
Asseure el porter: quan acaba de fregar l’escala.
Atac: situació que escapa al control i pot ser motiu d’hospitalització.
Badada: cançó de ritme suau i lletra tendre.
Autopassada: deixar un cotxe enrera.
Baixar a buscar pilotes: quan el nen et tira la pilota pel balcó.
Bèstia negra: porc ibèric
Bellugar la pilota: remenar l’escudella.
Braçal: es-tima’l
Brega: capital de la comarca del breguedà.
Cama bona: extremitat ben formada.
Canvi de joc: deixar el futbol pel hoquei.
Col·locar la pilota: subministrar-li alcohol en excés.
Congelar la pilota: excentricitat.
Moviments sense pilota 3
Nosotros somos quien somos
Nosotros somos quien somos. ¡Basta de Historia y de cuentos!¡Allá los muertos! Que entierren como Dios manda a sus muertos.
No vivimos del pasado, ni damos cuerda al recuerdo.Somos, turbia y fresca, un agua que atropella sus comienzos.
Somos el ser que se crece. Somos un río derecho.Somos el golpe temible de un corazón no resuelto.
Somos bárbaros, sencillos. Somos a muerte lo iberoque aún nunca logró mostrarse puro, entero y verdadero.
De cuanto fue nos nutrimos, transformándonos crecemosy así somos quienes somos golpe a golpe y verso a verso.
¡A la calle!, que ya es hora de pasearnos a cuerpoy mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.
…
Gabriel Celaya
Nosotros somos quien somos
Nosotros somos quien somos. ¡Basta de Historia y de cuentos!¡Allá los muertos! Que entierren como Dios manda a sus muertos.
No vivimos del pasado, ni damos cuerda al recuerdo.Somos, turbia y fresca, un agua que atropella sus comienzos.
Somos el ser que se crece. Somos un río derecho.Somos el golpe temible de un corazón no resuelto.
Somos bárbaros, sencillos. Somos a muerte lo iberoque aún nunca logró mostrarse puro, entero y verdadero.
De cuanto fue nos nutrimos, transformándonos crecemosy así somos quienes somos golpe a golpe y verso a verso.
¡A la calle!, que ya es hora de pasearnos a cuerpoy mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.
…
Gabriel Celaya
dimarts, 22 de gener del 2008
El gran capità
Tossudament alçat,
Amb la duresa de la roca.
Amb la flexibilitat del faig.
Amb la conductivitat d’un riu.
Amb el recurs d’un camí.
Amb la utilitat d’una font.
Amb la fermesa d’un roure.
Amb el llum d’un far.
Amb la certesa de l’alba.
Com una muntanya,
Tossudament alçat.
Tossudament alçat,
Amb la duresa de la roca.
Amb la flexibilitat del faig.
Amb la conductivitat d’un riu.
Amb el recurs d’un camí.
Amb la utilitat d’una font.
Amb la fermesa d’un roure.
Amb el llum d’un far.
Amb la certesa de l’alba.
Com una muntanya,
Tossudament alçat.
“El Gran Capità”
muntanya al bell mig del Yosemite Park a Califòrnia
Fem un cafè?
Fem un Soley
Jo hi sóc si tu vols ser-hi
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Lluis Llach
Amb tota l’estimació per en Soley, en Botillo i 18 persones més.
Fem un Soley
Jo hi sóc si tu vols ser-hi
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Lluis Llach
Amb tota l’estimació per en Soley, en Botillo i 18 persones més.
La jugada perfecta
Tots teniu al cap la jugada ideal, la jugada somiada, la jugada perfecta. Aquella jugada que sempre heu volgut fer.
Doncs, penseu en ella, visualitzeu-la. Que la vostra ment la repeteixi una i altra vegada. Que no penseu en un altra cosa. Que us concentreu en fer i perfeccionar aquesta jugada fins que us surti tal i com l’heu somiat.
I que desprès sortiu al camp i la feu amb la solvència i naturalitat amb la que es fan les coses ben apreses.
Tots teniu al cap la jugada ideal, la jugada somiada, la jugada perfecta. Aquella jugada que sempre heu volgut fer.
Doncs, penseu en ella, visualitzeu-la. Que la vostra ment la repeteixi una i altra vegada. Que no penseu en un altra cosa. Que us concentreu en fer i perfeccionar aquesta jugada fins que us surti tal i com l’heu somiat.
I que desprès sortiu al camp i la feu amb la solvència i naturalitat amb la que es fan les coses ben apreses.
dilluns, 21 de gener del 2008
Volem la victòria
No us vull demanar que feu coses extraordinàries. Només us vull demanar que feu allò que sabeu fer. I que ho feu amb alegria i per divertir-vos. Que ho feu tantes vegades com calgui i sense por al fracàs. Vosaltres sou bons, sou molt bons i res ni ningú us apartarà del vostre objectiu.
Jugueu com ho feu als entrenaments, com si avui fos el quart entrenament d’aquesta setmana. Jugueu amb desimboltura i pensant que totes les persones que estan al vostre voltant són amics i us donaran suport en totes i cada una de les accions que feu.
No penseu en res més que en jugar. En jugar i en la jugada que esteu fent.
Són tres punts, només tres punts, però seran vostres perquè vosaltres els voleu més que ells. I quan voleu una cosa, sou invencibles.
Sortiu al camp i ensenyeu als que encara no ho saben el que sou capaços de fer.
No us vull demanar que feu coses extraordinàries. Només us vull demanar que feu allò que sabeu fer. I que ho feu amb alegria i per divertir-vos. Que ho feu tantes vegades com calgui i sense por al fracàs. Vosaltres sou bons, sou molt bons i res ni ningú us apartarà del vostre objectiu.
Jugueu com ho feu als entrenaments, com si avui fos el quart entrenament d’aquesta setmana. Jugueu amb desimboltura i pensant que totes les persones que estan al vostre voltant són amics i us donaran suport en totes i cada una de les accions que feu.
No penseu en res més que en jugar. En jugar i en la jugada que esteu fent.
Són tres punts, només tres punts, però seran vostres perquè vosaltres els voleu més que ells. I quan voleu una cosa, sou invencibles.
Sortiu al camp i ensenyeu als que encara no ho saben el que sou capaços de fer.
diumenge, 20 de gener del 2008
Per damunt la superstició
Estan aquells que sempre utilitzen la mateixa roba.
Aquells que porten amulets.
Els que fan les promeses.
Els que imploren mirant al cel.
Els que creuen en supersticions.
I els que segueixen corrent encara que li flaquegin les cames.
Els que segueixen jugant, quan se’ls hi acaba l’aire.
Els que segueixen lluitant quan tot està perdut.
Com si fos la darrera.
Convençuts que la vida mateixa és un desafiament.
Pateixen.
Però saben que el dolor passa.
Que la suor s’eixuga.
El cansament desapareix.
Però hi ha una cosa que mai desapareixerà.
La satisfacció d’haver-ho aconseguit.
En els seus cossos hi ha la mateixa quantitat de múscul.
Per les seves venes corre la mateixa sang.
El que els fa diferents és el seu esperit.
La determinació de fer el cim.
El cim que no s’assoleix superant els altres.
Sinó superant-se a un mateix.
Gràcies Ion
Estan aquells que sempre utilitzen la mateixa roba.
Aquells que porten amulets.
Els que fan les promeses.
Els que imploren mirant al cel.
Els que creuen en supersticions.
I els que segueixen corrent encara que li flaquegin les cames.
Els que segueixen jugant, quan se’ls hi acaba l’aire.
Els que segueixen lluitant quan tot està perdut.
Com si fos la darrera.
Convençuts que la vida mateixa és un desafiament.
Pateixen.
Però saben que el dolor passa.
Que la suor s’eixuga.
El cansament desapareix.
Però hi ha una cosa que mai desapareixerà.
La satisfacció d’haver-ho aconseguit.
En els seus cossos hi ha la mateixa quantitat de múscul.
Per les seves venes corre la mateixa sang.
El que els fa diferents és el seu esperit.
La determinació de fer el cim.
El cim que no s’assoleix superant els altres.
Sinó superant-se a un mateix.
Gràcies Ion
dissabte, 19 de gener del 2008
Sessió de cinema:
L'origen de tot plegat
Sitting Pretty (1948)
“Niñera moderna” (es va estrenar en castellà)
Director:
Walter Lang
Escriptors:
Gwen Davenport (novel·la)
Gwen Davenport (novel·la)
F.Hugh Herbert (guió)
Data d’arribada:
Abril 1948 (EE.UU.)
Abril 1948 (EE.UU.)
Gènere:
Comedia
Sinopsi:
Tacey i Harry King són una parella suburbana amb tres fills i una urgent necessitat de trobar una mainadera. Tacey posa un anunci al diari per buscar-ne una i l’anunci és respost per Lynn Belvedere. Però quan arriba, resulta ser un home. I no qualsevol home, sinó un geni excèntric, directe i amb un milió d’experiències i coneixements. El Sr. Belvedere acaba per fer miracles amb els nens i la casa.
Comedia
Sinopsi:
Tacey i Harry King són una parella suburbana amb tres fills i una urgent necessitat de trobar una mainadera. Tacey posa un anunci al diari per buscar-ne una i l’anunci és respost per Lynn Belvedere. Però quan arriba, resulta ser un home. I no qualsevol home, sinó un geni excèntric, directe i amb un milió d’experiències i coneixements. El Sr. Belvedere acaba per fer miracles amb els nens i la casa.
Premis:
Nominació Oscar: 2
Intérprets:
Robert Young...........Harry King
Robert Young...........Harry King
Maureen O'Hara......Tracey King
Clifton Webb.............Lynn Belvedere
Richard Haydn.........Clarence Appleton
Richard Haydn.........Clarence Appleton
Louise Allbritton......Edna Philby
Randy Stuart............Peggy
Randy Stuart............Peggy
.......
divendres, 18 de gener del 2008
Ampliant horitzonts
El megàfon és un estri que serveix per amplificar la veu i fer-la arribar a llocs més allunyats.
El megàfon amplifica però no certifica.
Un megàfon mal utilitzat pot crear estrès.
El megàfon augmenta la potencia però no la raó.
El megàfon fa públic el que abans era només privat.
El megàfon de Tom Waits és un luxe quan canta “Chocolate Jesus”
El megàfon és un estri que serveix per amplificar la veu i fer-la arribar a llocs més allunyats.
El megàfon amplifica però no certifica.
Un megàfon mal utilitzat pot crear estrès.
El megàfon augmenta la potencia però no la raó.
El megàfon fa públic el que abans era només privat.
El megàfon de Tom Waits és un luxe quan canta “Chocolate Jesus”
Indefinicions 3
Pilota a l’olla: vianda entre cigrons i patates.
Ofensiu: persona que ofèn.
Segon pal: reincident. Individu amb mala sort.
Paret: lloc ideal per a fer grafitis.
Partit de tornada: quan va anar estava sencer.
Partit de costellada: trencadissa a la caixa toràcica.
Pena màxima: compungiment, tristesa inabastable.
Penal de llibre: biblioteca per a condemnats.
És una pepa: la meva mare.
Permanència: taca que no marxa.
Pilota dividida: ideal per a equips amb 2 o més “xupons”
Pilota llarga: baló de Rugbi.
Pilota neutral: made in Suïssa.
Pitxitxi: tapa de peix tradicional del País Basc.
Prima: dona d’aspecte poc abundant.
Puntuar: posar correctament els signes de puntuació en un escrit.
Sortir a guanyar: el que fan milions de persones cada matí.
Vaca sagrada: animal que camina pel mig del carrer sense que ningú el molesti.
Donar la sorpresa: fer lliurament d’un regal.
Fer el llit: el que el noi sempre s’oblida i acaba fent la mare.
Falta tàctica: absència de metodologia per derrotar al rival.
Falta voluntària (intencionada): manca de persona per a realitzar una tasca no remunerada.
Crack: soroll que fa un moble quan es trenca.
Defensa a l’home: advocat d’ofici.
Defensa mixta: advocat a estones. De mar i muntanya.
Deixada: persona amb mal aspecte.
Definició: omplir les paraules de contingut.
Deixar-se la pell al camp: mudar. Propi de les serps.
Desbordar: omplir el got en excés.
Desmarcar-se: fer veure que allò no va amb tu.
Disputat: membre del Congres.
Doblet: el que veus quan vas una mica begudet.
Eixamplar el camp: fer obres.
Empalmar: fer una connexió, antigament amb cinta aïllant, ara amb regleta per fer arribar l’electricitat on cal.
Equip de gala: col•laboradors de la musa d’en Dalí.
Escalfament: sensació que sovinteja a l’adolescència.
Exterior del peu: sabata.
Extrem: punta d’alguna cosa. Part més allunyada del centre.
Descans: el que us mereixeu desprès d’aquesta pallissa.
Pilota a l’olla: vianda entre cigrons i patates.
Ofensiu: persona que ofèn.
Segon pal: reincident. Individu amb mala sort.
Paret: lloc ideal per a fer grafitis.
Partit de tornada: quan va anar estava sencer.
Partit de costellada: trencadissa a la caixa toràcica.
Pena màxima: compungiment, tristesa inabastable.
Penal de llibre: biblioteca per a condemnats.
És una pepa: la meva mare.
Permanència: taca que no marxa.
Pilota dividida: ideal per a equips amb 2 o més “xupons”
Pilota llarga: baló de Rugbi.
Pilota neutral: made in Suïssa.
Pitxitxi: tapa de peix tradicional del País Basc.
Prima: dona d’aspecte poc abundant.
Puntuar: posar correctament els signes de puntuació en un escrit.
Sortir a guanyar: el que fan milions de persones cada matí.
Vaca sagrada: animal que camina pel mig del carrer sense que ningú el molesti.
Donar la sorpresa: fer lliurament d’un regal.
Fer el llit: el que el noi sempre s’oblida i acaba fent la mare.
Falta tàctica: absència de metodologia per derrotar al rival.
Falta voluntària (intencionada): manca de persona per a realitzar una tasca no remunerada.
Crack: soroll que fa un moble quan es trenca.
Defensa a l’home: advocat d’ofici.
Defensa mixta: advocat a estones. De mar i muntanya.
Deixada: persona amb mal aspecte.
Definició: omplir les paraules de contingut.
Deixar-se la pell al camp: mudar. Propi de les serps.
Desbordar: omplir el got en excés.
Desmarcar-se: fer veure que allò no va amb tu.
Disputat: membre del Congres.
Doblet: el que veus quan vas una mica begudet.
Eixamplar el camp: fer obres.
Empalmar: fer una connexió, antigament amb cinta aïllant, ara amb regleta per fer arribar l’electricitat on cal.
Equip de gala: col•laboradors de la musa d’en Dalí.
Escalfament: sensació que sovinteja a l’adolescència.
Exterior del peu: sabata.
Extrem: punta d’alguna cosa. Part més allunyada del centre.
Descans: el que us mereixeu desprès d’aquesta pallissa.
dimecres, 16 de gener del 2008
Moviments sense pilota 2
Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Ara mateix
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
dilluns, 14 de gener del 2008
L’equip: una singularitat plural
A més de ser la capçalera d’un reconegut diari esportiu francès, en el nostre idioma la paraula equip s’utilitza per definir a un col·lectiu de persones amb objectius comuns.
Equip és una paraula morfològicament singular i tanmateix integrada per un conjunt de pluralitats que conviuen en el seu interior.
Que caracteritza a un bon equip? Doncs la riquesa, la diferencia i la pluralitat dels seus membres, units això sí, per un objectiu comú.
Quan més clar sigui aquest objectiu, quan més assumit estigui pels seus individus, quan més singular sigui, millors seran els resultats.
En definitiva, un equip ha de ser singular com a resultat de la suma de totes les pluralitats que l’integren.
A més de ser la capçalera d’un reconegut diari esportiu francès, en el nostre idioma la paraula equip s’utilitza per definir a un col·lectiu de persones amb objectius comuns.
Equip és una paraula morfològicament singular i tanmateix integrada per un conjunt de pluralitats que conviuen en el seu interior.
Que caracteritza a un bon equip? Doncs la riquesa, la diferencia i la pluralitat dels seus membres, units això sí, per un objectiu comú.
Quan més clar sigui aquest objectiu, quan més assumit estigui pels seus individus, quan més singular sigui, millors seran els resultats.
En definitiva, un equip ha de ser singular com a resultat de la suma de totes les pluralitats que l’integren.
diumenge, 13 de gener del 2008
Moviments sense pilota
En el món del futbol hi ha un aspecte molt important: el joc sense pilota, és a dir, tots aquells moviments que s’executen sense tenir la pilota i que serveixen per fer més fluid el joc propi i complicar el joc de marcatge a l’equip rival. Tots aquests aspectes són determinants en el resultat final d’un partit. L’equip que més i millor domini aquesta tècnica, aquest recurs tàctic té moltes possibilitats d’assolir l’èxit.
L’esport del futbol es practica amb una única pilota en joc. Una pilota per a 22 jugadors. Un sol jugador en possessió d’ella. Per això és tan important els moviments que facin els 21 restants per complementar i/o facilitar i/o obstaculitzar el joc.
Per tant, conclourem que el futbol no només és la pilota, sinó que hi ha d’altres factors complementaris que tenen la mateixa importància en el conjunt del joc.
Doncs seguint la línia d’aquesta proposta, és innegable constatar, que la vida no és només futbol. Que hi ha d’altres aspectes que complementen i arrodoneixen la nostra formació i que aquests valors integrats ens faran més savis. Saviesa que desprès podrem aplicar amb total solvència i autoritat a la practica del futbol.
La ment mana sobre el cos. Una ment preparada, rica, ben formada, amb recursos i capacitats pot extreure del cos el seu màxim rendiment.
En el món del futbol hi ha un aspecte molt important: el joc sense pilota, és a dir, tots aquells moviments que s’executen sense tenir la pilota i que serveixen per fer més fluid el joc propi i complicar el joc de marcatge a l’equip rival. Tots aquests aspectes són determinants en el resultat final d’un partit. L’equip que més i millor domini aquesta tècnica, aquest recurs tàctic té moltes possibilitats d’assolir l’èxit.
L’esport del futbol es practica amb una única pilota en joc. Una pilota per a 22 jugadors. Un sol jugador en possessió d’ella. Per això és tan important els moviments que facin els 21 restants per complementar i/o facilitar i/o obstaculitzar el joc.
Per tant, conclourem que el futbol no només és la pilota, sinó que hi ha d’altres factors complementaris que tenen la mateixa importància en el conjunt del joc.
Doncs seguint la línia d’aquesta proposta, és innegable constatar, que la vida no és només futbol. Que hi ha d’altres aspectes que complementen i arrodoneixen la nostra formació i que aquests valors integrats ens faran més savis. Saviesa que desprès podrem aplicar amb total solvència i autoritat a la practica del futbol.
La ment mana sobre el cos. Una ment preparada, rica, ben formada, amb recursos i capacitats pot extreure del cos el seu màxim rendiment.
dissabte, 12 de gener del 2008
L’altre minut de silenci
Les veus interiors abans d’un partit
La concentració:
Aquest estat de concentració relaxada no és una espècie de tràngol exòtic, res que no hagis fet abans, sinó una forma d’evitar que l’ansietat tregui avantatge i de canalitzar millor l’energia que el joc estimula en un exercici productiu. Potser encara et posis nerviós durant la competència, és clar, però al menys ara les emocions que formen part de l’esport es sumaran a l’excitació del joc en lloc de destruir-lo. No pots concentrar la teva ment en dues coses al mateix temps. Quan has de parar atenció a una determinada no pots preocupar-te per l’anterior o per la següent. Però si estàs ansiós, és més probable que concentris la teva ment en l’ansietat en lloc de fer-ho en la tasca que tens entre mans, doncs l’ansietat, amb totes les sensacions corporals que estimula, tendeix a ser més apressant.
Les veus útils:
No tenim l’obligació de guanyar. Estem aquí per passar-ho bé, per gaudir, tal i com fem als entrenaments. On el resultat és el de menys.
Venim per estar amb els companys fent allò que més ens agrada i això és el més importat. I si una cosa no surt bé, cal tornar-ho ha intentar tants cops com calgui.
Som bons, som molt bons i res ens apartarà del nostre objectiu.
Les veus interiors abans d’un partit
La concentració:
Aquest estat de concentració relaxada no és una espècie de tràngol exòtic, res que no hagis fet abans, sinó una forma d’evitar que l’ansietat tregui avantatge i de canalitzar millor l’energia que el joc estimula en un exercici productiu. Potser encara et posis nerviós durant la competència, és clar, però al menys ara les emocions que formen part de l’esport es sumaran a l’excitació del joc en lloc de destruir-lo. No pots concentrar la teva ment en dues coses al mateix temps. Quan has de parar atenció a una determinada no pots preocupar-te per l’anterior o per la següent. Però si estàs ansiós, és més probable que concentris la teva ment en l’ansietat en lloc de fer-ho en la tasca que tens entre mans, doncs l’ansietat, amb totes les sensacions corporals que estimula, tendeix a ser més apressant.
Les veus útils:
No tenim l’obligació de guanyar. Estem aquí per passar-ho bé, per gaudir, tal i com fem als entrenaments. On el resultat és el de menys.
Venim per estar amb els companys fent allò que més ens agrada i això és el més importat. I si una cosa no surt bé, cal tornar-ho ha intentar tants cops com calgui.
Som bons, som molt bons i res ens apartarà del nostre objectiu.
El somriure del voluntari
Les tasques de voluntariat, és a dir, la participació i/o implicació en aquelles iniciatives voluntàries (no remunerades), han de ser positives, gratificants i satisfactòries. En primer lloc per al col·lectiu on es desenvolupen aquestes accions i desprès, i no menys important, per a un mateix. Si aquesta labor no dona més que frustrants recompenses, cal replantejar-se la situació. Segurament aquest voluntariat no és el que la persona compromesa i el col·lectiu necessiten. La generació de resultats negatius acabarà sent perjudicial per l’individu i afectarà irremissiblement a l’entorn.
El voluntari per definició ha de ser una persona feliç en el desenvolupament de les seves actuacions i encomanar aquest estat d’ànim al seu àmbit de treball.
Té "l'obligació" de generar expectatives optimistes que millorin el present i obrin camins cap a un futur més plaent.
Tot el que no sigui això és un error, un immens error de concepte i una mala praxis que ens aboca al desengany i al desencís.
dimecres, 9 de gener del 2008
dimarts, 8 de gener del 2008
Evitar les veus interiors negatives en l’esport
Un dels pitjors adversaris d’un jugador en qualsevol esport són les veus interiors negatives. Les coses que el nen o el jove es diuen respecte al seu exercici poden desequilibrar-los més que qualsevol comentari d’un altre jugador. Aquestes són algunes situacions que poden fer aparèixer veus negatives i els desafiaments que poden servir de resposta.
Si arruïna una jugada:
“¿Que pensaran els meus companys? No mereix-ho estar a l’equip”.
Desafiament:
“No importa quin error cometi. Tots cometem errors. El més important és divertir-se i concentrar-se en la propera jugada.
Si és ridiculitzat per un altre jugador:
“Millor que vagi en compte. Probablement és molt millor que jo. Ara estic segur que perdrem”.
Desafiament:
“Soc un bon jugador. Ell només està tractant de treure’m del partit i no li permetré”.
Si està nerviós abans del partit:
“¿Que passarà sinó en dono una a dretes? Estic segur que ho arruïnaré tot”
Desafiament:
“És natural que estigui nerviós. Puc utilitzar aquesta energia per jugar millor”.
L’esport és un àrea ideal per a practicar i estudiar els efectes del diàleg amb un mateix. Com molts atletes ho han utilitzat en benefici propi, els nens i els joves es senten motivats a seguir el seu exemple. Tanmateix, els esforços dels nens i joves necessiten ser reforçats. Han de ser elogiats per practicar les tècniques de concentració o d’assaig mental i per utilitzar el diàleg interior per mantenir la calma i l’equilibri. Necessiten entendre que els resultats positius poden produir-se només amb paciència i repetició i que no han d’abandonar l’intent sinó assoleixen resultats immediats. Les mateixes tècniques que els hi serveixen de suport en l’esport poden millorar el seu exercici en altres àrees de la vida.
Inspirat en Susan i Wendy
Un dels pitjors adversaris d’un jugador en qualsevol esport són les veus interiors negatives. Les coses que el nen o el jove es diuen respecte al seu exercici poden desequilibrar-los més que qualsevol comentari d’un altre jugador. Aquestes són algunes situacions que poden fer aparèixer veus negatives i els desafiaments que poden servir de resposta.
Si arruïna una jugada:
“¿Que pensaran els meus companys? No mereix-ho estar a l’equip”.
Desafiament:
“No importa quin error cometi. Tots cometem errors. El més important és divertir-se i concentrar-se en la propera jugada.
Si és ridiculitzat per un altre jugador:
“Millor que vagi en compte. Probablement és molt millor que jo. Ara estic segur que perdrem”.
Desafiament:
“Soc un bon jugador. Ell només està tractant de treure’m del partit i no li permetré”.
Si està nerviós abans del partit:
“¿Que passarà sinó en dono una a dretes? Estic segur que ho arruïnaré tot”
Desafiament:
“És natural que estigui nerviós. Puc utilitzar aquesta energia per jugar millor”.
L’esport és un àrea ideal per a practicar i estudiar els efectes del diàleg amb un mateix. Com molts atletes ho han utilitzat en benefici propi, els nens i els joves es senten motivats a seguir el seu exemple. Tanmateix, els esforços dels nens i joves necessiten ser reforçats. Han de ser elogiats per practicar les tècniques de concentració o d’assaig mental i per utilitzar el diàleg interior per mantenir la calma i l’equilibri. Necessiten entendre que els resultats positius poden produir-se només amb paciència i repetició i que no han d’abandonar l’intent sinó assoleixen resultats immediats. Les mateixes tècniques que els hi serveixen de suport en l’esport poden millorar el seu exercici en altres àrees de la vida.
Inspirat en Susan i Wendy
dilluns, 7 de gener del 2008
diumenge, 6 de gener del 2008
Preparats per a la glòria i d’altres conductes
La majoria d’actituds en el comportament humà s’aprenen. Els nens aprenen tant els comportaments desitjables com els indesitjables.
Acostumem a fer les coses que van seguides de bones conseqüències o bons sentiments.
De la mateixa manera que deixem de fer les coses que van seguides de males conseqüències, mals sentiments o cap recompensa.
Com que cada persona és única, les recompenses, els reconeixements també han de ser “un vestit a mida” que s’ajusti a cada individu.
Les recompenses materials ens agraden a tots. Però realment són les recompenses socials com l’atenció, els elogis i l’afecte les que ens fan sentir a gust amb nosaltres mateixos.
L’atenció és una de les recompenses socials més poderosa, tant per a comportaments desitjables com indesitjables. Fins i tot corregir o castigar a un jugador és parar-li atenció i pot ser gratificant.
Gran part del nostre comportament l’aprenem imitant a la gent que ens envolta, especialment de les persones més properes i que més valorem.
La manera de desorientar a una persona és recompensar-li un comportament indesitjable.
Els nens, els joves i els adults no han de fer les coses simplement pel principi d’autoritat, també ha d’haver una bona conseqüència (recompensa).
Les persones que acostumen a donar moltes recompenses socials als demés tendeixen a rebre el mateix a canvi.
Una manera d’eliminar un comportament indesitjable és passar-lo per alt continua i permanentment i no recompensar-lo mai, ni tan sols amb atenció.
És reconfortant experimentar una sensació d’alleujament quan evitem o ens deslliurem d’una cosa desagradable.
El càstig és una forma de tallar un comportament que no es pot deixar passar. Si s’ha d’utilitzar un càstig, ha de quedar molt clar que està relacionat amb el comportament, s’ha d’aplicar immediatament, serà de baixa o mitjana intensitat i d’obligat compliment.
És preferible que els responsables de l’educació busquin un “enfocament positiu” i cerquin activament el bon comportament de les persones que tenen al seu càrrec.
Per a canviar el comportament, primer és necessari “concretar”, és a dir, identificar el comportament en qüestió, de manera que es pugui observar i quantificar.
L’aprenentatge d’un nou comportament és un procés esglaonat. En general, quan menys siguin els “graons” més fàcil serà l’aprenentatge.
El moment ideal per a recompensar una actitud correcte és immediatament desprès del comportament desitjat. Quant més retard entre el comportament i la recompensa, menor serà l’efecte d’aquesta sobre l’aprenentatge.
Hi ha dues maneres bàsiques de recompensar: totes les vegades i ocasionalment. El millor és començar per recompensar el comportament desitjat cada cop que es produeix. Amb el temps, es pot canviar a la forma ocasional.
És molt important que l’aprovació o desaprovació d’un comportament sigui conseqüent i estigui molt clara per a la persona que la rep.
Tots els membres d’un col·lectiu haurien d’estar implicats en corregir o canviar el comportament incorrecte d’un dels seus membres.
Una manera d’implicar a tots els membres d’un col·lectiu en el canvi de comportament d’un dels seus components és compartir les recompenses: tothom experimenta alguna cosa agradable com a resultat de l’èxit de l’individu.
Pel canvi de comportament es necessita molt de temps i esforç. Tots ens hem passat la vida aprenent a ser com som. No es pot esperar que la gent canviï de la nit al dia.
La majoria d’actituds en el comportament humà s’aprenen. Els nens aprenen tant els comportaments desitjables com els indesitjables.
Acostumem a fer les coses que van seguides de bones conseqüències o bons sentiments.
De la mateixa manera que deixem de fer les coses que van seguides de males conseqüències, mals sentiments o cap recompensa.
Com que cada persona és única, les recompenses, els reconeixements també han de ser “un vestit a mida” que s’ajusti a cada individu.
Les recompenses materials ens agraden a tots. Però realment són les recompenses socials com l’atenció, els elogis i l’afecte les que ens fan sentir a gust amb nosaltres mateixos.
L’atenció és una de les recompenses socials més poderosa, tant per a comportaments desitjables com indesitjables. Fins i tot corregir o castigar a un jugador és parar-li atenció i pot ser gratificant.
Gran part del nostre comportament l’aprenem imitant a la gent que ens envolta, especialment de les persones més properes i que més valorem.
La manera de desorientar a una persona és recompensar-li un comportament indesitjable.
Els nens, els joves i els adults no han de fer les coses simplement pel principi d’autoritat, també ha d’haver una bona conseqüència (recompensa).
Les persones que acostumen a donar moltes recompenses socials als demés tendeixen a rebre el mateix a canvi.
Una manera d’eliminar un comportament indesitjable és passar-lo per alt continua i permanentment i no recompensar-lo mai, ni tan sols amb atenció.
És reconfortant experimentar una sensació d’alleujament quan evitem o ens deslliurem d’una cosa desagradable.
El càstig és una forma de tallar un comportament que no es pot deixar passar. Si s’ha d’utilitzar un càstig, ha de quedar molt clar que està relacionat amb el comportament, s’ha d’aplicar immediatament, serà de baixa o mitjana intensitat i d’obligat compliment.
És preferible que els responsables de l’educació busquin un “enfocament positiu” i cerquin activament el bon comportament de les persones que tenen al seu càrrec.
Per a canviar el comportament, primer és necessari “concretar”, és a dir, identificar el comportament en qüestió, de manera que es pugui observar i quantificar.
L’aprenentatge d’un nou comportament és un procés esglaonat. En general, quan menys siguin els “graons” més fàcil serà l’aprenentatge.
El moment ideal per a recompensar una actitud correcte és immediatament desprès del comportament desitjat. Quant més retard entre el comportament i la recompensa, menor serà l’efecte d’aquesta sobre l’aprenentatge.
Hi ha dues maneres bàsiques de recompensar: totes les vegades i ocasionalment. El millor és començar per recompensar el comportament desitjat cada cop que es produeix. Amb el temps, es pot canviar a la forma ocasional.
És molt important que l’aprovació o desaprovació d’un comportament sigui conseqüent i estigui molt clara per a la persona que la rep.
Tots els membres d’un col·lectiu haurien d’estar implicats en corregir o canviar el comportament incorrecte d’un dels seus membres.
Una manera d’implicar a tots els membres d’un col·lectiu en el canvi de comportament d’un dels seus components és compartir les recompenses: tothom experimenta alguna cosa agradable com a resultat de l’èxit de l’individu.
Pel canvi de comportament es necessita molt de temps i esforç. Tots ens hem passat la vida aprenent a ser com som. No es pot esperar que la gent canviï de la nit al dia.
Els reis són els pares
Bon dia companys, un any més per estar junts. En aquest dia anacrònic on tot el mèrit se l’emporten uns atrotinats i decadents reis. Voldria reivindicar la figura dels abnegats pares, pares i mares és clar. És cert que he estat crític i fins i tot molt dur en el tractament que he donat històricament als pares en el món del futbol. Però també, no és menys cert, que aquests sempre han estat uns pocs davant la gran majoria silenciosa que ha tingut i té encara un comportament modèlic perquè el nostre estimat esport avanci amb una salut de ferro, camí d’un esplendorós i desitjat futur.
Així doncs, malgrat la glòria del moment, suposo que a aquestes alçades ja sabreu que els reis són els pares (i les mares). Que els reis d’orient no existeixen, que són només una fantasia, i en el millor dels casos els que encara exerceixen (Aràbia, Jordània...) són reis arcaics, desfasats i molt lluny de l’ideal que nosaltres i la societat moderna desitjaríem.
Tot el mèrit pels nostres pares! Aquells que amb l’esforç del seu treball, amb els diners durament aconseguits fan o intenten fer realitat els nostres somnis. A tots ells, que calladament pateixen el dia a dia, que se n’estan de moltes coses per poder veure per un moment la il•lusió reflectida en la nostra cara, a tots ells el reconeixement que els hi pertoca i que sovint se’ls hi nega.
Són ells i ningú més que ells els qui s’ho han “currat”. Són ells i només ells els que estan al nostre costat i ens satisfan les necessitats més bàsiques.
Cap rei farà més per nosaltres. Ni més, ni tan sols menys.
Desemmascarem les coses caigudes gratuïtament del cel. No existeixen. Tot és producte de l’esforç (en el nostre cas) i encara que us sembli un pel cursi: de l’amor.
Cap rei vindrà mai a veure un partit. Cap rei es llevarà a les set del matí per dur-nos al camp. Cap rei ens rentarà la roba i ens guarirà les ferides. Cap rei atendrà les nostres peticions com ho faran els pares i les mares. Cap rei ens defensarà fins als límits més extrems. Cap rei ens escoltarà i amb devoció ens traurà i ens donarà raons. Cap rei tindrà un minut per nosaltres. Cap, cap i cap.
És hora de valorar l’esforç quotidià en la mesura justa. Reivindicar el treball i els seus resultats.
És hora, doncs, que ens tornem a posar en marxa, que comencem a treballar des de demà mateix perquè els partits del proper cap de setmana corresponguin realment a l’esforç que haguem esmerçat. Ningú ens regalarà res. El diumenge jugarem tal i com haguem entrenat durant la setmana. Cap rei ens ajudarà. Tot ha de ser i serà producte del nostre sacrifici.
I quan això passi, la pujada d’adrenalina que experimentarem serà de les que faran època. Us ho prometo. Us ho diu un que no té res de rei. Les meves conviccions republicanes em poden.
Salut i feu el que toca.
La marseillaise (himne republicà per excel•lència)
Allons enfants de la patrie
Le jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie
L'étendard sanglant est levé!
L'étendard sanglant est levé!
Entendez-vous dans les campagnes
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans vos bras
Ecorger nos fils, et nos compagnes,
Estribillo
Aux armes citoyens!
Formez vos bataillons!
Marchons, marchons,
Qu’un sang impur abreuve à nos sillons!
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus!
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus.
Bien moins jaloux de leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre.
Bon dia companys, un any més per estar junts. En aquest dia anacrònic on tot el mèrit se l’emporten uns atrotinats i decadents reis. Voldria reivindicar la figura dels abnegats pares, pares i mares és clar. És cert que he estat crític i fins i tot molt dur en el tractament que he donat històricament als pares en el món del futbol. Però també, no és menys cert, que aquests sempre han estat uns pocs davant la gran majoria silenciosa que ha tingut i té encara un comportament modèlic perquè el nostre estimat esport avanci amb una salut de ferro, camí d’un esplendorós i desitjat futur.
Així doncs, malgrat la glòria del moment, suposo que a aquestes alçades ja sabreu que els reis són els pares (i les mares). Que els reis d’orient no existeixen, que són només una fantasia, i en el millor dels casos els que encara exerceixen (Aràbia, Jordània...) són reis arcaics, desfasats i molt lluny de l’ideal que nosaltres i la societat moderna desitjaríem.
Tot el mèrit pels nostres pares! Aquells que amb l’esforç del seu treball, amb els diners durament aconseguits fan o intenten fer realitat els nostres somnis. A tots ells, que calladament pateixen el dia a dia, que se n’estan de moltes coses per poder veure per un moment la il•lusió reflectida en la nostra cara, a tots ells el reconeixement que els hi pertoca i que sovint se’ls hi nega.
Són ells i ningú més que ells els qui s’ho han “currat”. Són ells i només ells els que estan al nostre costat i ens satisfan les necessitats més bàsiques.
Cap rei farà més per nosaltres. Ni més, ni tan sols menys.
Desemmascarem les coses caigudes gratuïtament del cel. No existeixen. Tot és producte de l’esforç (en el nostre cas) i encara que us sembli un pel cursi: de l’amor.
Cap rei vindrà mai a veure un partit. Cap rei es llevarà a les set del matí per dur-nos al camp. Cap rei ens rentarà la roba i ens guarirà les ferides. Cap rei atendrà les nostres peticions com ho faran els pares i les mares. Cap rei ens defensarà fins als límits més extrems. Cap rei ens escoltarà i amb devoció ens traurà i ens donarà raons. Cap rei tindrà un minut per nosaltres. Cap, cap i cap.
És hora de valorar l’esforç quotidià en la mesura justa. Reivindicar el treball i els seus resultats.
És hora, doncs, que ens tornem a posar en marxa, que comencem a treballar des de demà mateix perquè els partits del proper cap de setmana corresponguin realment a l’esforç que haguem esmerçat. Ningú ens regalarà res. El diumenge jugarem tal i com haguem entrenat durant la setmana. Cap rei ens ajudarà. Tot ha de ser i serà producte del nostre sacrifici.
I quan això passi, la pujada d’adrenalina que experimentarem serà de les que faran època. Us ho prometo. Us ho diu un que no té res de rei. Les meves conviccions republicanes em poden.
Salut i feu el que toca.
La marseillaise (himne republicà per excel•lència)
Allons enfants de la patrie
Le jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie
L'étendard sanglant est levé!
L'étendard sanglant est levé!
Entendez-vous dans les campagnes
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans vos bras
Ecorger nos fils, et nos compagnes,
Estribillo
Aux armes citoyens!
Formez vos bataillons!
Marchons, marchons,
Qu’un sang impur abreuve à nos sillons!
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus!
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus.
Bien moins jaloux de leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre.
dissabte, 5 de gener del 2008
Puedo escribir los versos más tristes esta noche
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos."
El viento de la noche gira en el cielo y canta.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.
En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.
Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.
Oir la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.
Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.
Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.
Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.
De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.
Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.
Aunque éste sea el ultimo dolor que ella me causa,
y estos sean los últimos versos que yo le escribo.
Pablo Neruda
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos."
El viento de la noche gira en el cielo y canta.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.
En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.
Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.
Oir la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.
Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.
Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.
Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.
De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.
Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.
Aunque éste sea el ultimo dolor que ella me causa,
y estos sean los últimos versos que yo le escribo.
Pablo Neruda
divendres, 4 de gener del 2008
dijous, 3 de gener del 2008
L’estratègia
Un joc és un repte que ens plau acceptar. I la seva estratègia es defineix com un conjunt de decisions sobre la manera de jugar preses abans de començar. Si volem respondre estratègicament al joc, hem de saber primer qui ens llença el desafiament estratègic. En els jocs sense oposició directe, és evident que són les regles del joc les que desafien. ¿I en els jocs d’oposició com el futbol?
¿Qui ens planteja el partit?
Dos equips s’enfronten. Cadascun amb les seves virtuts i els seus defectes esportius, i amb el seu estat de forma del dia. ¿Amb quina qualitat executaran les jugades els uns i els altres? Ningú ho pot saber . Durant el partit, els equips hauran de prendre contínuament decisions tàctiques, de sentit comú, segons es desenvolupi el joc amb la pilota. En aquesta dinàmica del partit, els esquemes i consignes de l’entrenador es difuminen. Doncs la tàctica orientada al joc amb pilota, no es pot programar. El que si es pot programar anticipadament és la resposta a les regles del joc que determinen el joc de marcatge, doncs aquestes no canvien durant el partit.
Un joc és un repte que ens plau acceptar. I la seva estratègia es defineix com un conjunt de decisions sobre la manera de jugar preses abans de començar. Si volem respondre estratègicament al joc, hem de saber primer qui ens llença el desafiament estratègic. En els jocs sense oposició directe, és evident que són les regles del joc les que desafien. ¿I en els jocs d’oposició com el futbol?
¿Qui ens planteja el partit?
Dos equips s’enfronten. Cadascun amb les seves virtuts i els seus defectes esportius, i amb el seu estat de forma del dia. ¿Amb quina qualitat executaran les jugades els uns i els altres? Ningú ho pot saber . Durant el partit, els equips hauran de prendre contínuament decisions tàctiques, de sentit comú, segons es desenvolupi el joc amb la pilota. En aquesta dinàmica del partit, els esquemes i consignes de l’entrenador es difuminen. Doncs la tàctica orientada al joc amb pilota, no es pot programar. El que si es pot programar anticipadament és la resposta a les regles del joc que determinen el joc de marcatge, doncs aquestes no canvien durant el partit.
Resumint:
- L’equip contrari ens planteja el partit des del punt de vista tàctic.
- El joc mateix ens el planteja des del punt de vista estratègic.
I si això us costa i no ho acabeu d’entendre proveu amb Mario Benedetti, no és tan tècnic, però si infinitament més sensible:
Mi tactica es hablarte y escucharte,
Construir con palabras
Un puente indestructible.
Ilsa: Toca-la Sam. Deixa’m recordar.
Sam: No sé a que es refereix.
Ilsa: Toca-la Sam. Toca “El temps passarà”.
Sam: He oblidat la cançó. No recordo la melodia.
Ilsa: Et faré memòria. Hm-hm, hm-hm, hm-hmmm...Canta-la, Sam.
Sam: You must remember this. A kiss is just a kiss. The fundamental things apply. As times goes by...
Sam: No sé a que es refereix.
Ilsa: Toca-la Sam. Toca “El temps passarà”.
Sam: He oblidat la cançó. No recordo la melodia.
Ilsa: Et faré memòria. Hm-hm, hm-hm, hm-hmmm...Canta-la, Sam.
Sam: You must remember this. A kiss is just a kiss. The fundamental things apply. As times goes by...
dimecres, 2 de gener del 2008
dimarts, 1 de gener del 2008
Volver
Yo adivino el parpadeo
de las luces que a lo lejos van
marcando mi retorno
son las mismas que alumbraron
con sus pálidos reflejos
hondas horas de dolor
y aunque no quise el regreso
siempre se vuelve a su primer amor
la quieta calle, donde el eco dijo
tuya es mi vida, tuyo es mi querer
bajo el burlón, mirar de las estrellas
que con indiferencia, hoy me ven volver
Volver con la frente marchita
las nieves del tiempo, platearon mi sien
sentir que es un soplo la vida,
que 20 años no es nada
que febril la mirada
errante en la sombras te busca y te nombra
Vivir con el alma aferrada a un dulce recuerdo
que no ha de volver.
Tengo miedo el encuentro con el pasado
que vuelve a enfrentarse con mi vida
tengo miedo de las noches que pobladas
de recuerdos encadenan mi sufrir
pero el viajero que huye,
tarde o temprano detiene su andar
mas el olvido que todo destruye
haya matado mi vieja ilusión
Cual escondida la esperanza humilde
es toda la fortuna de mi corazón.
Volver con la frente marchita...
Yo adivino el parpadeo
de las luces que a lo lejos van
marcando mi retorno
son las mismas que alumbraron
con sus pálidos reflejos
hondas horas de dolor
y aunque no quise el regreso
siempre se vuelve a su primer amor
la quieta calle, donde el eco dijo
tuya es mi vida, tuyo es mi querer
bajo el burlón, mirar de las estrellas
que con indiferencia, hoy me ven volver
Volver con la frente marchita
las nieves del tiempo, platearon mi sien
sentir que es un soplo la vida,
que 20 años no es nada
que febril la mirada
errante en la sombras te busca y te nombra
Vivir con el alma aferrada a un dulce recuerdo
que no ha de volver.
Tengo miedo el encuentro con el pasado
que vuelve a enfrentarse con mi vida
tengo miedo de las noches que pobladas
de recuerdos encadenan mi sufrir
pero el viajero que huye,
tarde o temprano detiene su andar
mas el olvido que todo destruye
haya matado mi vieja ilusión
Cual escondida la esperanza humilde
es toda la fortuna de mi corazón.
Volver con la frente marchita...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)