Els poca pena 

S’explica que el 1876 Antonio Cánovas del Castillo, cansat després de moltes hores de debat sobre com s'havia de definir la nacionalitat hispana, va dir una frase que es faria cèlebre: "És espanyol aquell que no pot ser una altra cosa". 

És tan clara, precisa, encertada i rotunda l’afirmació de l’amic Antonio que caldria penjar-la a tots els fanals del nostre país. Ja va sent hora que tots els que es confessen (i postulen) espanyols, ho fan davant de la impossibilitat congènita i/o intel•lectual de ser cap altre cosa. 

Ja va sent hora que tots aquells espanyols i espanyoles que neguen la possibilitat de que persones, aparentment com ells, es declarin obertament no espanyols, ho fan perquè tenen la immensa sort de ser una altra cosa de ben (i molt) diferent. 

Entenc la desesperació i la frustració dels espanyols en haver d’assumir una realitat forçada que no els hi complau ni satisfà i, entenc també, la seva reacció en negar la possibilitat que altres persones tinguin accés a escenaris més plaents.

La incomoditat dels espanyols i les espanyoles en acceptar la seva naturalesa insana els fa tràgicament venjatius: si jo no puc modificar la meva condició, ningú ho farà. 

Cánovas ho va dir fa 137 anys i els espanyols segueixen fent-se l’orni.