dijous, 22 de novembre del 2012

La casa que vull 

La casa que vull, 
que la mar la vegi 
i uns arbres amb fruit 
que me la festegin. 

Que hi dugui un camí 
lluent de rosada, 
no molt lluny dels pins 
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs 
que la lluna hi vingui; 
i quan surti el sol 
que el bon dia em digui. 

Que al temps de l'estiu 
níui l'oreneta 
al blanc de calç ric 
del porxo amb abelles. 

Oint la cançó 
del pagès que cava; 
amb la salabror 
de la marinada. 

Que es guaiti ciutat 
des de la finestra, 
i es sentin els clams 
de guerra o de festa: 
per ser-hi tot prest 
si arriba una gesta. 

Lluis Llach