Fregant l’onze 

El partit del Barça enfront del Saragossa va servir, al marge de seguir batent rècords, per estar molt a prop d’una fita inimaginable en el futbol d’elit. El Barça, el primer equip del Barça, va començar el partit amb 9 jugadors fets a la casa i va acabar amb 10, a punt de fregar l’onze. Tot una declaració de principis i, al meu modest entendre, una proposta meridiana de per on han d’anar les coses si s’apunta cap a la coherència, la implicació, la identificació i, en darrer terme, obtenir resultats reeixits i sostenibles. No tinc ni idea de si aquest plantejament és exportable a altres clubs en la mateixa situació, però tinc molt clar que és la única sortida possible per a tots els clubs que militen en categories modestes i que pretenen sobreviure. Independentment (m’agrada aquesta paraula) de si els clubs s’ho plantegen des d’una perspectiva estratègica o de model a seguir, i ja que els temps no estan per a grans (ni petites) despeses, bo seria, si més no, que ho assumissin des d’una vessant econòmica que els permetés aspirar a un futur més segur i tranquil•litzador. L’exemple del Barça ha d’ajudar en aquest procés de racionalització i d’adaptació a la nova conjectura.