Aquesta
lliga no la guanyarem
Dit
això, caldrà acceptar que el cercle s’ha tancat. Fins ara havíem vist al Barça
guanyar els partits decisius i, en correspondència, perdre’ls al Madrid. Ara, i
espero que sigui puntualment, la cosa s’ha capgirat. El Madrid possiblement
guanyarà aquesta Lliga i tot quedarà en una anècdota. Per visualitzar la
personalitat completa d’un i altre equip era necessari disposar d’una
perspectiva de 360 graus. Estar en disposició de veure’ls totes les arestes i
fer-ho des de tots els angles possibles. Així ha estat. Fins ara teníem clar
que el Barça sap guanyar, i de quina manera!, mentre que, i també molt clar,
sabíem que el Madrid no sap perdre. Doncs bé, i confirmant totes les sospites,
podem afirmar que el Barça també sap perdre. I és que fins i tot en la derrota
el Barça és infinitament millor que el Madrid. Només cal remetre’s als fets. El
Madrid perd i busca excuses. El Madrid perd i dóna la culpa als àrbitres, a la
UEFA, a la Federació,... El Madrid perd i veu conxorxes arreu. El Madrid perd i
el seu entrenador llença merda contra l’equip rival. El Madrid perd i espera a
l’àrbitre a l’aparcament per llegir-li la cartilla. El Madrid perd i tots els
partits acaben en ball de bastons. El Madrid perd i perd les formes i
l’educació. El Madrid perd i desprestigia la trajectòria de l’adversari i li
resta mèrits. L’acusa de dòping i de fer trampes. El Madrid perd i plora i es
lamenta i es pensa que té tot el món en contra. El Madrid perd i clama justícia
desesperada i injustament. El Madrid perd i el seu entrenador, el seu màxim
responsable s’amaga darrera una titella. I així podríem seguir una vintena de
línies més. El Barça, en canvi, perd i el primer que fa és felicitar al rival. El
Barça perd i el seu entrenador, que mai ha deixat de donar a cara, la segueix
donant. Ni una paraula de descrèdit, ni un retret, ni una excusa. El Barça perd
i parla d’aixecar-se i fer-ho millor. El Barça perd i els àrbitres no
existeixen. El Barça perd i es pregunta que s’ha fet malament amb la sana
intenció de corregir-ho. El Barça perd i és elegant i no té cap mal gest amb
l’adversari. Ara ja tenim la fotografia completa. Totes les cares de la moneda.
Ara ja sabem com és un i com és l’altre en les mateixes situacions. I ara ho
sabem i, ho sap tothom, quin és el millor equip del món. L’equip que no
avergonyeix ningú, que brilla en les victòries i sap distingir-se modèlicament
en les derrotes. Aquesta lliga no la guanyarem, però el Barça ha guanyat per
golejada allà on altres no saben fer-ho.
1 comentari:
Totalment d'acord, la classe i els valors distingueixen un equip de l'altre. SOM I SEREM MÉS QUE UN CLUB!!!
Publica un comentari a l'entrada