El dinosaure intel•lectual

Diu Vargas Llosa: "los intelectuales nos extinguiremos como los dinosaurios". Espero que no. Espero que no triguin tants anys i que l’anunciada desaparició es produeixi en breu, si més no, la d’aquells que, des de la seva dubtosa intel•lectualitat (que ningú els hi ha atribuït), s’apliquen en fer-nos la vida impossible. Els dinosaures es varen significar per la seva extraordinària, diria, desmesurada mida i cervell petit. Una mida que els feia indiscutibles i inapel•lables. La mida, en aquell marc primitiu, era sinònim de força i, la força, sinònim de raó. Els intel•lectuals com el senyor Vargas es pensen que, pel fet d’escriure quatre llibres indigeribles i de dubtosa aportació a la cultura, poden fer-se el xulo pontificant sobre qüestions de les que no en tenen ni la més remota idea. Es pensen que tenir un editor els autoritza i els hi confereix butlla divina per donar-nos lliçons de com han de ser i de com no han de ser les coses. L’autor del lamentable “Pantaleon y las visitadoras” no pot pretendre tenir més raó que ningú pel sol fet de ser un dinosaure en extinció, de pell dura i pesat com una llosa.