El circ mentider

Diu “la voz de su amo” (léase Karanka): merecemos ganar la Liga por todas las adversidades que hemos padecido. Amb tots els respectes, cosa que cada cop es fa més difícil de mantenir, ja em dirà “la voz de su amo” (léase Karanka) a quines adversitats es refereix. Només una, que ens digui només una per poder avaluar el tipus, el contingut i la importància de les suposades adversitats. Si el Madrid, amb una temporada absolutament plàcida, amb el vent (i altres intangibles) a favor i sense incidents de rellevància, considera que es mereix aquesta Lliga, que s’haurà de merèixer el Barça amb la greus lesions d’Afelay i Fontàs, amb la fractura de la tíbia de David Villa, amb la marxa de Keita a la Copa Àfrica en un dels moments claus de la temporada, amb les constants recaigudes de Pedro i Alexis, amb el càncer de fetge d’Abidal, amb la intervenció quirúrgica de Tito Vilanova,...? Està clar que el mentider compulsiu ho és en tots els àmbits i en tot moment, fins i tot, davant l’evidència que el deixa amb el cul a l’aire. El que no hauria d’estar tan clar és que aquest discurs (i/o recurs) de la falsedat acabi fent forat entre l’opinió pública i alteri subjectivament una realitat absolutament contrastada, objectiva i inqüestionable. L’escenari de ficció en el que s’ha instal•lat el Madrid cada cop és més surrealista i inversemblant. Han muntat un circ de fantasia malsana i pretenen, amb cínica indecència, que tothom els hi compri l’espectacle i els hi rigui les gràcies.