Pel forat del pany

Per obrir una porta és necessari un pany i una clau.

Amb aquesta descripció tan gràfica i entenedora es vol explicar com és d’antinatural l’homosexualitat. La naturalesa, en la seva inqüestionable saviesa, dissenya les coses, els objectes, les persones,…d’una determinada manera i no d’una altra. Si entenem que la naturalesa creadora no s’equivoca. Si hi ha un corrent de retorn a ella i tot en ella és bo i indiscutible, caldrà acceptar les seves formes, la seva mecànica, les seves propostes i els seus encaixos. L’home i la dona estan dissenyats per a encaixar. Són, com la descripció del principi, el pany i la clau per obrir la porta. Dos homes o dues dones mai podran fer la funció per a la que la naturalesa els ha pensat. Els atributs que els hi ha penjat són per a un determinat objectiu i qualsevol altra opció és anar contra natura. El matis, el petit però determinant matis, és que, des de temps immemorial, s’ha lligat la funció reproductora (clau i pany) amb la sexualitat, amb les relacions sexuals. La naturalesa no s’equivoca, en tot cas ens equivoquem nosaltres barrejant conceptes que, sent propers, són perfectament autònoms. Una cosa és la perpetuació de l’espècie mitjançant una activitat purament fisiològica i una altra de molt diferent, les relacions afectives i l’exercici d’una sexualitat absolutament natural. Veieu sinó com som d’intel·ligents: ara, per obrir una porta, n’hi ha prou amb un senzill comandament a distància.