La grip aviaria
M’ha agradat molt l’actitud dels jugadors de l’Español fent tot l’ humanament possible per treure del pou a un Sporting a punt del col•lapse. M’ha commogut la bonhomia dels jugadors periquitos fent tot allò que estava a les seves mans perquè uns companys de professió seguissin gaudint, un any més, de la Primera Divisió. És absolutament destacable, en els temps d’insolidaritat que corren, que un col•lectiu, no només es preocupi pel pròxim, sinó que se’n ocupi fins l’extrem de renunciar a la pròpia felicitat sense la més mínima reserva. No queden gaires exemples, per desgràcia, de comportaments tan altruistes i generosos. Perquè cony hem d’anar a Europa si a Cornellà estem la mar de bé? Es devien preguntar uns jugadors desconcertats per la pressió i el pes de la responsabilitat. A nosaltres, seguien reflexionat, el que realment ens interessa, de fet, l’únic que ens interessa, és fotre al Barça i posar-li les coses fàcils al Madrid. Aquest any hem complert amb escreix el nostre objectiu i, en conseqüència, no cal perjudicar a un Club simpàtic com l’Sporting que no ens ha fet cap mal. Vist així, res a dir. El que no m’ha agradat gens, en canvi, ha estat l’actitud del públic de Cornellà. On s’ha vist que una afició modèlica pel seu tradicional suport a l’equip se li giri en contra d’una manera tan dolorosa? Perquè aquest acarnissament i aquesta reacció fora de tota lògica cap a uns jugadors tan ètics, compromesos i generosos? No havíem quedat que l’afició de l’Español sempre dóna suport al seu equip siguin quines siguin les circumstàncies? Ara em direu que, un fet tan banal, tan poc transcendent com no jugar a Europa la propera temporada, és suficient per justificar el que no es pot justificar de cap de les maneres. Segur que és culpa del “seient lliure”. Localitats ocupades per individus que diuen que són de l’Español quan en realitat no ho són. Això, o una sobtada passa de grip aviaria que hagi enfebrat a totes les aus de ploma. No tinc cap altre explicació que pugui explicar aquesta inexplicable irracionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada