Quan s’acaba el cava

Voldria començar l’any amb un missatge d’optimisme . Sé que un pessimista és un optimista ben informat i, per contra, un optimista és un pessimista amb dues copes de més. Ho sé. Per això vull aprofitar els efectes d’aquesta plàcida ressaca per colar una proposta que en altres circumstàncies seria impossible.

Voldria que l’amor a déu no es prengui com una excusa i, en cap cas, estigui per damunt de totes les coses.

Voldria que el nom de déu no s’utilitzés mai per justificar l’injustificable. Que en el seu imaginari nom es deixin de cometre crims contra la humanitat.

Voldria que la mentida no sigui norma i l’engany la conducta habitual per prosperar.

Voldria que la mort, quan arriba, vingui de la pròpia naturalitat i no de la mà del pròxim.

Voldria que els amics de l’aliè asserenin els seus impulsos i apostin decididament per l’honradesa.

Voldria que les relacions humanes fossin una mica més lliures, una mica més transparents, una mica més compromeses, una mica més respectuoses i absolutament consentides.

Voldria que aquest moment, de certa lucidesa etílica, s’allargués indefinidament per a seguir formulant desitjos versemblants que no es dilueixin amb les primeres llums del dia.

Ah! I santificaràs les festes.