La sort dels incompetents

Un té sort quan la pregunta d’examen correspon exactament a l’única part del temari que ha estudiat. En canvi, no té res a veure amb la sort, quan s’ha estudiat el temari complet i s’està en perfectes condicions de respondre, no a la pregunta, sinó a qualsevol pregunta que es formuli. Quan s’està, o es va, ben preparat, la sort és un factor poc determinant. Recórrer a la mala sort com a recurs exculpador, no deixa de ser un pobre argument d’aquell que no s’ha preparat convenientment i/o no ha fet la feina que li corresponia. També hi cap la possibilitat que l’individu en qüestió, aquell que ho fia tot a la sort, no tingui la capacitat suficient, o la capacitat que se li pressuposa per tirar endavant una matèria que li ve gran o, simplement, se li escapa. No tothom estem en disposició d’excel•lir. Hi ha qui té una certa habilitat per anar trampejant fins que arriba el moment decisiu, l’examen de mèrit per al que no valen excuses i, aleshores, és quan se li veuen les mancances. Quan queda en evidencia que no ha estudiat prou o el seu coeficient no dóna la talla per a proves tan elevades. La sort és un argument per a la loteria però no té res a veure a l’hora d’afrontar un examen.