¡Vaya mierda de página!
Vaya mierda de página! Així, tal com sona. Aquest va ser el contundent, i alhora, exquisit comentari que em vaig trobar fa un parell de dies al peu d’una entrada del blog. No cal que us digui que em va faltar temps per posar la frase al google traductor per saber exactament el seu significat. Quina merda de pàgina! Em va respondre a l’instant el senyor google. Quina merda de pàgina, el què? La pàgina en concret, totes les pàgines en conjunt? Davant el dubte que em corcava vaig intentar posar-me en contacte amb l’autor d’aquesta intel•ligent aportació. Res a fer, resulta que el comunicant era anònim. Frustrat per la impossibilitat de treure l’entrellat de l’expressió, vaig optar per obrir aquesta finestra per si, l’anònim en qüestió, ho llegia i tenia l’amabilitat de ser més precís, que no més gràfic, en el seu argument i podia elaborar, una mica més, el seu discurs per arribar a saber per on faig aigües o, directament, per on la cago. Sí la seva objecció és una esmena parcial, un apunt sobre un tema en concret o bé, que no ho descarto, una esmena a la totalitat. És una pena que observacions d’aquesta erudició caiguin en l’oblit i es perdin en l’anonimat per no saber l’origen, la font d’on brollen. Per no poder, i a contracor, no li puc ni donar les gràcies per la seva clarividència, per la seva crítica constructiva i, encara que no el conegui, n’estic segur, pel seu cervell privilegiat.
Vaya mierda de página! Així, tal com sona. Aquest va ser el contundent, i alhora, exquisit comentari que em vaig trobar fa un parell de dies al peu d’una entrada del blog. No cal que us digui que em va faltar temps per posar la frase al google traductor per saber exactament el seu significat. Quina merda de pàgina! Em va respondre a l’instant el senyor google. Quina merda de pàgina, el què? La pàgina en concret, totes les pàgines en conjunt? Davant el dubte que em corcava vaig intentar posar-me en contacte amb l’autor d’aquesta intel•ligent aportació. Res a fer, resulta que el comunicant era anònim. Frustrat per la impossibilitat de treure l’entrellat de l’expressió, vaig optar per obrir aquesta finestra per si, l’anònim en qüestió, ho llegia i tenia l’amabilitat de ser més precís, que no més gràfic, en el seu argument i podia elaborar, una mica més, el seu discurs per arribar a saber per on faig aigües o, directament, per on la cago. Sí la seva objecció és una esmena parcial, un apunt sobre un tema en concret o bé, que no ho descarto, una esmena a la totalitat. És una pena que observacions d’aquesta erudició caiguin en l’oblit i es perdin en l’anonimat per no saber l’origen, la font d’on brollen. Per no poder, i a contracor, no li puc ni donar les gràcies per la seva clarividència, per la seva crítica constructiva i, encara que no el conegui, n’estic segur, pel seu cervell privilegiat.
1 comentari:
Si, tota una ment privilegiada...
Publica un comentari a l'entrada