El senyor Climent
La gran diferència
De tot aquell escrit sobre l’Europa i les set diferències entre el juvenil A de l’any passat i de l’actual, me’n vaig deixar una, a consciencia, perquè no la volia ficar en el mateix sac per la pròpia magnitud del fet i la rellevància de la decisió. Una decisió, inexplicable, que explica molt bé el tarannà arbitrari de les persones que la van prendre. Una decisió tan injusta que els propis executors encara n’estan avergonyits. Estic parlant, evidentment, de la defenestració del delegat de l’equip, una persona que portava més de cinc anys exercint la seva responsabilitat (de franc) amb una dedicació, capacitat i solvència que ha estat un referent molt difícil, no dic de superar, sinó, ni tan sols d’igualar. Una persona que es diu Climent i que a canvi de tot el que ha donat desinteressadament al Club, no ha rebut cap paraula d’agraïment, ans al contrari, se’l va fer fora per la porta del darrera amb el silenci com a bitllet de sortida. Han passat cinc mesos des de l’ humiliació i el bo d’en Climent segueix esperant que soni el telèfon. La categoria d’un Club es demostra en el tracte que dóna a les persones que li han estat fidels sense demanar res a canvi. Més que per les seves paraules, és per les seves accions per les que les coneixereu.
La gran diferència
De tot aquell escrit sobre l’Europa i les set diferències entre el juvenil A de l’any passat i de l’actual, me’n vaig deixar una, a consciencia, perquè no la volia ficar en el mateix sac per la pròpia magnitud del fet i la rellevància de la decisió. Una decisió, inexplicable, que explica molt bé el tarannà arbitrari de les persones que la van prendre. Una decisió tan injusta que els propis executors encara n’estan avergonyits. Estic parlant, evidentment, de la defenestració del delegat de l’equip, una persona que portava més de cinc anys exercint la seva responsabilitat (de franc) amb una dedicació, capacitat i solvència que ha estat un referent molt difícil, no dic de superar, sinó, ni tan sols d’igualar. Una persona que es diu Climent i que a canvi de tot el que ha donat desinteressadament al Club, no ha rebut cap paraula d’agraïment, ans al contrari, se’l va fer fora per la porta del darrera amb el silenci com a bitllet de sortida. Han passat cinc mesos des de l’ humiliació i el bo d’en Climent segueix esperant que soni el telèfon. La categoria d’un Club es demostra en el tracte que dóna a les persones que li han estat fidels sense demanar res a canvi. Més que per les seves paraules, és per les seves accions per les que les coneixereu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada