Es pot ser del Barça o del Madrid alternativament?

Hi ha una aspecte de la política (de fet, n’hi ha més d’un) que no acabo d’entendre. Em refereix-ho a la fidelitat. Com és possible que en un termini tan curt de temps es passi del blanc al negre amb una total indiferència? O el blanc i el negre no són tan diferents com ens volen fer creure o el personal està absolutament desorientat. Que guanyi les eleccions per una majoria folgada un partit que s’autoproclama d’esquerres i poc desprès de quatre anys les guanyi, també per majoria igualment folgada, un partit que s’autodefineix de dretes, és un contrasentit aritmètic que no quadra per enlloc. D’on surten els vots? Es pot votar alternativament esquerres i dretes sense tenir remordiments de consciència? Que busca una persona quan vota dretes? I que busca aquesta mateixa persona al cap de quatre anys votant esquerres? I desprès tornant a votar dretes? Ja em perdonareu però el món del futbol, amb totes les seves objeccions, és absolutament més coherent que el món de la política. Us imagineu un soci i/o afeccionat del Barça canviant d’equip perquè el seu va malament o no funciona? Impensable! La fidelitat a uns colors i a una idea s’hauria de poder exportar a altres àmbits d’actuació i fer del sentiment de pertinença un valor determinant en la presa de decisions.