El zero petit

D’infant, des de que vaig aprendre a escriure, tenia el rar costum de fer els zeros més petits que els altres números. No us sabria dir el motiu, però aquesta pràctica es va allargar en el temps fins que un bon dia, aprenent dibuix tècnic, el professor em va cridar l’atenció, -es pot saber perquè fas els zeros tan petits?- No vaig saber que respondre. Per mi era absolutament normal i ho venia fent des de sempre. –No ho sé- li vaig dir, amb certa perplexitat. -Els números, em va explicar, encara que tinguin diferent valor han de ser tots iguals de mida i han de ser representats amb la mateixa dimensió-. Va fer una pausa i va acabar. –No hi ha cap motiu perquè sigui d’una altra manera-. Un argument senzill i lògic que, malgrat la seva aparent innocuïtat, la seva profunditat, el seu abast i el seu camp d’aplicació és amplíssim. Des d’aleshores sempre he intentat, malgrat el seu diferent valor, tractar a tots els números per igual, donar-li’ la seva mesura i me n’ he guardat prou de tornar a fer un zero més petit.