Planeta terra

Santa Eulàlia 3 – Europa B 0

Lliga Cadets Primera Divisió

Jugar a la Terra és el que toca. Jugar a futbol a la Lluna o a Mart ara per ara és impossible. Però jugar en un camp de terra, ah!, això són figues d’un altre paner. Fer que un equip de futbol al que des de fa anys se li intenta inculcar una determinada manera de jugar, passi en qüestió d’hores a fer justament tot el contrari que ha après, és pràcticament impossible. Jugar en curt, al peu, amb triangulacions, controls i passada, pilota per terra,...tots ells conceptes bàsics que costa assimilar i que s’aconsegueix amb moltes hores d’entrenament i perseverança. Doncs fer que tot això s’oblidi de la nit al dia és una quimera i així va quedar demostrat al camp del Gornal, on el Santa Eulàlia s’hostatja mentre li adoben el seu. La terra és pels terrícoles, per aquells que s’hi han adaptat i en tenen l’hàbitat. El Santa és un mestre en aquest terreny. Domina l’espai com pocs i en sap treure profit. Sap de les seves limitacions i que no pot presentar batalla a camp obert, ni lluitar amb les mateixes armes d’altres equips, possiblement, més tècnics, però de la seva adaptació al medi en treu petroli. Un equip que sap on és i un entrenador intel•ligent que ho aprofita tot i mou les seves peces amb destresa i criteri. Sí el repte ja era de per sí difícil, el vent s’hi va convidar per acabar de fer la festa completa i regalar-nos, per Quaresma, un espectacle ple de bunyols de vent. Un matí per oblidar.