Catalunya nazi?

Desprès de veure l’últim APM on apareixia un recull de diferents moments televisius en el que es comparava, es relacionava i s’identificava als catalans i a Catalunya amb els nazis i el nazisme per la seva conducta feixista, és de justícia reconèixer l’oportunitat i argumentació científica de totes les aportacions, així com el gran nivell intel•lectual dels seus ponents. No cal dir que totes les intervencions eren fetes des de l’equanimitat, el coneixement, el respecte i l’objectivitat. Sense voler aigualir la festa ni treure un gram de raó a les seves contundents avaluacions, sí què he volgut sotmetre’m a un exercici, no gaire complexa, que consisteix en trobar les vuit diferencies entre els uns i els altres, com aquells passatemps que, sovint, apareixen als diaris. He tancat els ulls i m’he posat al davant dos dibuixos mentals de les dues realitats. I he començat la recerca. El primer que m’ha cridat l’atenció l’he trobat en la simbologia, mentre els nazis feien bandera de la creu gamada, els catalans la fem amb la creu de Sant Jordi (què la té, fins i tot, el Millet); primera diferència. La segona, i també molt evident, fa referència a les activitats a l’aire lliure, els nazis eren uns fervents partidaris dels camps de concentració i els catalans, en canvi, tenim l’hàbit de concentrar-nos per anar al camp i gaudir del millor futbol que es fa actualment arreu del món. La tercera, la trobem en el lideratge, mentre els nazis tenien un líder carismàtic, amb el do de la paraula i una gran capacitat de seducció; els catalans tenim al Montilla. La quarta, i no menys important, la tenim en el braç armat dels nazis, el seu braç executor: les SS. Mentre aquesta s’encarregava d’eliminar individus, la SS catalana, per contra, s’encarrega d’acollir-los i donar-li cobertura social i mèdica. La cinquena, molt evident: els nazis varen envair Polònia. Catalunya, per a molts, és Polònia i fa molts anys que està envaïda. La sisena, més semàntica, l’he trobat en el llenguatge, mentre els nazis parlaven una llengua dominant i expansiva, els catalans en parlen una de residual i resistencial. La setena, i que té a veure amb la manera de ser, mentre els nazis practicaven el nacionalsocialisme, els catalans són poc donats a compartir, són, més aviat, partidaris del: “cadascú es paga lo seu”. I la vuitena, però no última, mentre els nazis varen perdre la guerra, els catalans la guanyarem.