Volveremos

Volveremos, es podia llegir en una gran pancarta a la graderia del Bernabeu per rebre a l’Olimpic de Lió. Doncs, ves per on, serà en una altra ocasió, perquè aquest any tampoc han passat. I és que els diners, no diré que no ajudin, però no et garanteixen la felicitat. Volveremos, en lletres descomunals i premonitòries. Colló si l’han encertada. Volveremos, i tant que volveremos, a caure en vuitens, com sempre. Haurien d’haver estat més explícits, més precisos i no deixar la frase a mitges. Ens podríem haver estalviat, tots plegats, l’ incertesa d’una expressió mal acabada i el Madrit, fins i tot, el ridícul més extraordinari dels darrers anys. Aquest equip, perdó, aquest grup de jugadors milionaris amb ADN Europa, com deia el seu Presi, ha agafat el tren més ràpid del món i amb el trajecte més curt, només dues parades: el dissabte va pujar a Sevilla i el dimecres ha baixat a Lió. Tren ADN (Alta Depressió Nacional). Normalment no tot és guanyar o perdre sinó la manera de fer-ho. No hi ha vida més enllà de vuitens i aquesta és, sens dubte, la maledicció del fantasma.