La RDA

Quina manera més particular d’entendre la realitat. Què volem dir quan afirmem: aquesta és la pura realitat. O ens incendiem amb proclames del tipus: hem de canviar la realitat. A quina realitat ens referim? Sí per realitat entenem allò que està passant (i no el que voldríem que passés), allò que succeeix al mateix temps que ho estem vivint, aleshores, no ens quedarà més remei que convenir que la realitat és canviant, que sempre és diferent. Mai dos moments són iguals, ni en el seu abans ni en el seu desprès. És com banyar-se en un riu, mai et banyes en la mateixa aigua. Hi ha tants rius com vulguis interpretar i tantes realitats com siguis capaç de viure. Ara la cosa és, fins i tot, més complicada. Amb l’apagada analògica i l’arribada de la TDT a les nostres vides, la realitat que percebem ja no és la mateixa realitat que percebíem. Ara, la realitat ens arriba uns segons més tard i, per tant, allò que estem entenent com a realitat, ja no ho és. Rebem una realitat diferida i què, en el precís moment que la coneixem, ja pertany al passat. Només falta que algú, en aquest decalatge de 5 ó 6 segons des de que es produeix fins que ens arriba, trobi la manera d’esmenar-la. Poder canviar la realitat a plaer per a servir, ves a saber tu quins interessos, és una pràctica que no descarto i segurament serà habitual en un futur més o menys immediat. La RDA: realitat diferida i adobada.