T A 3

És indiscutible que els empresaris i programadors teatrals de Barcelona puguin apostar per aquells projectes que més els hi plagui, interessi i prevegin la seva rendibilitat. Tot perfectament legítim. Tant com la meva llibertat d’elecció en triar on vull passar el temps i on vull invertir els meus limitats recursos econòmics. L’oferta és generosa i amplia. N’hi ha per a tots els gustos i de tots els colors i sabors. En anglès, espanyol i català. També n’hi ha que no parlen i altres que no diuen res. Davant aquest allau és obligat un criteri de selecció, un ordre de preferències. Aquest any tornaré a ser volgudament activista. La meva tria és i serà el teatre fet en català. Perquè en tinc ganes i perquè vull. Perquè és el que cal i el que toca. Perquè és el que més entenc i el que més ho necessita. Perquè és un dels pocs reductes que encara resisteix la brutal prensió de les llengües invasives. Però sobretot perquè té molta qualitat, és bo i hi ha una excepcional oferta. No ens quedem a les portes. No ens quedem només als llavis. Utilitzem la llengua i el plaer serà més intens.