dissabte, 5 de setembre del 2009

Mr. Mariano

No n’hi ha prou en haver estat jugador de futbol a l’elit per convertir-se en un bon entrenador. Una cosa és aprendre les instruccions que et donen i ser un alumne més o menys aplicat i una altra de molt diferent és ensenyar allò que s’ha après. Jo sense anar més lluny em sé de memòria la llista dels reis gods i la taula del 9 i en canvi soc un veritable desastre com a mestre. Per a ser un entrenador acceptable, no diguem ni tan sols bo, és necessari saber de tot una mica i tenir la capacitat de transmetre-ho. El haver format part d’un equip de primera línia no et garanteix un futur solvent a les banquetes ni com a responsable de cap direcció ni coordinació esportiva. L’entrenador ha de tenir uns coneixements, una personalitat i unes dots d’empatia i comunicació que no estan a l’abast de tothom. Aquest és el cas que ens ocupa. El cas de Mr. Mariano que havent format part, encara que fos testimonialment, del Dream Team, mai va destacar per les seves habilitats futbolístiques. No seré jo el que posi en dubte la seva vàlua esportiva ni que el fet de pertànyer al vestidor del Barça fos més per motius extra esportius que purament esportius, jo no ho diré, encara que vosaltres sou lliures de pensar el que vulgueu. El cert és que Mr. Mariano, creient que el seu passat li dona dret i crèdit per a impartir lliçons magistrals de com s’ha de portar, no ja un equip, sinó tot el futbol base d’un Club pretén saber més que ningú i convertir-se, de la nit al dia, en el referent, en el gurú, en l’oracle del CE Europa davant l’estorada mirada de tots els professionals que allí hi treballen. Estic convençut que Mr. Mariano té moltes coses bones, encara que jo, en la meva pertinaç ceguesa, no li sàpiga veure, però estic en condicions d’afirmar, sense por a equivocar-me, que les característiques que necessita un entrenador o un coordinador del CE Europa no formen part del catàleg de trets definitoris de Mr. Mariano. Una evidència inqüestionable de la que tothom n’és conscient menys ell. Una pena però no més gran que qualsevol altra.