Missió impossible

Barça 3 – CE Europa 1

Lliga Nacional Juvenil

Anar a jugar a can Barça, malgrat que ve molt de gust, acostuma a ser un desplaçament estèril pels visitants. Pocs equips en treuen quelcom de positiu de la ciutat esportiva Joan Gamper. Pocs equips, i l’Europa no ha estat l’excepció, poden posar en escac a un Barça al que no se li pot regalar res. Per enfrontar-te al Barça amb alguna possibilitat s’ha d’estar concentrat fins i tot a la dutxa. Un sol instant de desconcentració pot ser determinant perquè tot l’esforç fet durant 90 minuts no serveixi absolutament de res. L’Europa és un equip en formació que està creixent poc a poc i, malgrat experimentar una evident millora en el seu joc, no ha aconseguit l’objectiu de sumar, però sí el de transmetre bones sensacions que ben aviat han de donar els seus fruits. Un difícil calendari de principi de temporada feia preveure que la cosa no seria fàcil, si a això hi afegim el desgavell arbitral de la primera jornada ens trobem en un escenari que, no per previsible, resulta bastant frustrant. En tots dos partits s’ha fet un bon plantejament, s’ha treballat fins l’extenuació i s’ha donat la cara. La pena és que en tots dos partits ens l’han acabat trencant. La Damm, perdó, l’àrbitre va desencallar el partit de la primera jornada a les acaballes de la primera part i aquest cap de setmana, un instant, un brevíssim instant de desconcentració ha decantat la balança a favor d’un Barça que ho aprofita tot. L’Europa busca l’equilibri, les seves pròpies senyes d’identitat, el seu patró, el seu codi de barres personal i quan tot això arribi, i no ha de trigar, ens ho passarem bé. El Barça B, l’Europa, salvant les diferencies, també.