Sí, Arenys, sí

Des del no de la gallina d’en Llach, allà pels volts del 70, han hagut de passar més de trenta anys i moltes nits per aconseguir un Sí esperançador. El no de la gallina va ser l’expressió d’un poble a seguir acceptant una realitat asfixiant i mancada de llibertat. El sí d’Arenys torna a ser l’expressió, del mateix poble, per decidir, aquest cop, cap on vol anar i fer-ho sobiranament. Perdoneu que em faci tant pesat amb una consulta que potser us sembli intranscendent però estem davant d’un fet històric i de conseqüències imprevisibles i quan es té la sort i el privilegi de viure’l contemporàniament i en proximitat no es pot deixar passar l’ocasió de fer-ne festa. No tots els dies un es desperta en l’ull de l’ huracà de la història. No tots els dies un forma part i n’és el centre d’uns fets que poden canviar el curs immediat de la història. És, si voleu, un petit fet no vinculant a efectes pràctics, però és un fet d’una simbologia i una transcendència extraordinària. D’un cens de 8000 persones, estaven cridades a les urnes unes 6500. D’aquestes, han votat un 41% i d’aquest 41% un 96% ha dit que sí, que vol la independència. A la vista dels resultats se’n poden fer, com sempre, i els politics en tenen la mà trencada, infinitat de lectures adaptades a les diferents conveniències segons el color del partit que les faci o la tendència socio-política que es tingui, però una cosa està clara, i és amb la que jo em quedo i no té rèplica possible: de 6500 persones amb dret a vot només un 1% s’ha oposat a la independència, només un 1% ha dit no, només un 1% s’ha posicionat en voler seguir vinculat a Espanya i això és una realitat que no admet lectures interessades, es miri com es miri.