Amb la creu i el sabre 

Res de nou a l’horitzó. És la historia d’Espanya des dels seus foscos orígens. Amunt la creu, amunt el sabre. Espanyolitzar els maies, els quetxues, els mam, els mixteques, els nahua, els maputxes, els aimares, els otomin, els saharians, els filipins, els quitxes, els queqxi, els catalans,...Indígenes en el seu territori vinclats per la força de la desraó, la supèrbia i la intolerància. 

Dominar, imposar, sotmetre, colonitzar, doblegar, sodomitzar, afligir, homogeneïtzar, anorrear, vexar, infamar, esquinçar. Dotze paraules (en són moltes més) que defineixen perfectament una genètica singularment perversa. Paraules d’ús comú que descriuen accions de pràctica habitual en l’ADN espanyol i que tots els pobles esmentats han patit de manera continuada, intensiva i sistemàtica. 

No sorprèn el senyor Wert amb el seu comportament i la seva manera de ser i de fer. És fill dels seus pares, hereu dels seus avantpassats i víctima de la seva pròpia història. Coneixent el pa que es dóna, el veritablement sorprenent seria tot el contrari. No hi ha negociació possible amb l’esclavista. Per això l’única opció, l’única sortida possible és l’emancipació de la metròpoli. Tallar amb el colonitzador i obrir-se a la independència. 

La llei Wert, i les dels seus sequaços, per als que són com ells o vulguin seguir morint mansament sotmesos.