Un Rubicó amb poca aigua

Es diu, popularment, que cada país té el govern que es mereix. Malgrat que s’han pogut trobar honrades i comptades excepcions, per regla general sempre ha estat així. I això que val per als països, també val per a moltes associacions públiques i privades. En aquest ampli grup es troba, com no podia ser d’una altra manera, el CE Europa. Un club centenari que ja fa temps que ha dilapidat l’honorable antiguitat per abandonar-se miserablement a una vellesa invalidant. El CE Europa ha deixat de ser un club amb solera per esdevenir una patètica ombra d’un record amb arteriosclerosi terminal. Un club de Tercera en caiguda lliure, amb uns dirigents de Tercera i amb una afició de Tercera (de moment) amb la síndrome d’Estocolm. L’Europa és el que és, està on ha d’estar i es mereix el que es mereix i, perquè no s’enfadi ningú, tot perfectament analitzat, quantificat i demostrable. En el país dels cecs, el borni és el rei. Mireu quina ceguesa tan extraordinària que fa tenir aquests reis! Les aventures en solitari, per heroiques, justificades i raonades que siguin, no podran res contra la covardia, la indolència, la manca de criteri i l’absència de compromís. Han tornat a creuar el Rubicó.