Arquitectes del gel

Fiar-ho tot als resultats és una practica comuna en la majoria de Clubs de futbol. Clar que quan no es té criteri, ni ambició, ni visió de futur, ni ganes d’avançar, aleshores, ja està bé. Quan es viu amb els ulls al clatell, instal•lats en un passat que mai tornarà, la mandra i la por al canvi actuen de paralitzador de qualsevol iniciativa. Fiar-ho tot als resultats és el consol dels mediocres i els covards, alhora que un mal negoci per a la supervivència del Club. Només cal esperar a que els resultats es torcin perquè s’estengui el pànic i el desconsol com un devastador virus sense control i sense antídot. Quan això passa, acostuma a ser ja massa tard. Els mals resultats no són més que la punta de l’ iceberg que amaga una deficiència estructural molt més profunda i que s’ha anat gestant per sota de la superfície contaminant-ho pràcticament tot. D’ací el decisiu protagonisme dels arquitectes i/o escultors del gel. Artistes capaços de presentar-nos figures gèlides, però atractives, que ens distreuen de l’amarga realitat que s’amaga al darrera. Enginyers de la fantasia efímera, condemnada per l’escalfor del sol, però molt pràctica per servir els seus freds interessos.