Serà carbó!

El nou alcalde de Mollet, el socialista Josep Monràs, no ha perdut el temps. Una de les primeres decisions, per no dir la primera, que ha pres en ocupar el càrrec, ha estat apujar-se el sou un 10%. Només un 10%, perquè, el 30% que en principi volia, li ha semblat un pel exagerat. Exagerat? Indecent! No ja el 30%, sinó, fins i tot, el 10% que ha regulat. Argumenta l’alcalde socialista que la gent que treballa en el consistori ha de tenir un sou digne. Que passa, que la resta de mortals, no? Per a tenir un sou digne, s’ha de ser, en primer lloc, digne i vostè, senyor Monràs, amb tots els respectes que vostè conculca, ha demostrat amb la seva insolidaritat, que no ho és gens. Més arguments pels indignats i més raons que justifiquen la violència d’alguns que, impotents, veuen com des de la mateixa administració es malbarata el diner públic. Mal exemple, en temps de crisi, el d’un polític socialista que se’n fot del personal amb diurnitat i ostentació. Quan tot es retalla, quan es treballa en precari per manca de pressupost, quan el personal és acomiadat o, en el millor dels casos, veu rebaixat els seus ingressos fins a límits insostenibles. Quan se’ns demana un esforç solidari, una contenció salarial, una obediència cega, un compromís extrem. Quan tot això passa i la gent s’indigna, apareixen individus indecents que generen una violència extrema i una ràbia infinita difícil de contenir. Crec que la política és necessària, però no la manera d’interpretar-la ni alguns polítics que la desprestigien i se n’aprofiten. Mala peça al teler i un flac favor al discurs de l’ètica, la transparència, el rigor i la contenció.