Massa pa per a tan poc formatge

Des de que Alex Isern va pujar al Primer Equip del CE Europa, cap altre jugador format a la casa ho ha fet. No val el cas de Josu, que va ser un peatge emocional per tranquil•litzar consciències i donar una determinada imatge que no es corresponia a la realitat. Una decisió estratègica per aguantar un discurs de pedrera en el que ni els propis responsables hi creien. El resultat? Tothom el coneix: cap a Masnou que hi falta gent. El que es ven com un dels millors futbol base del nostre país, incapaç d’aportar ni un sol jugador al Primer Equip en els quatre darrers anys. Ni jugadors, ni tècnics. S’ha anat a buscar fora el pa que no es tenia a casa. O bé el futbol base no dóna jugadors amb la qualitat suficient per fer el salt al Primer Equip o bé, els dóna, però no es confia en ells. En el primer cas, caldria que s’ho fessin mirar. Com una estructura amb tants recursos, econòmics i humans, és incapaç de treure un sol jugador aprofitable en tot aquests anys? Incompetència? Igual és que alguna cosa falla, però ja va bé que falli. I en el segon cas, encara pitjor. Perquè cal tot aquest muntatge si no es pensa, o no es vol, aprofitar? Perquè s’enganya a la gent amb un futur que no existeix? Massa pa per a tan poc formatge.