A qui volen enganyar?

El darrer rampell d’impotència, provinent del Madrid i el seu entorn mediàtic, no és un altre que el menysteniment de la final de Wembley, atribuint al Manchester una turpitud, ineptitud i poca qualitat que va fer extremadament senzilla la victòria del Barça. Tot per rebaixar i treure mèrits a la gesta del, per tothom, millor equip del món. Per tothom menys, evidentment, per als negacionistes de sempre. Que si el Manchester ara resulta que no té res. Que a la lliga espanyola seria quart. Que si no és un equip competitiu. Que si va ser una final descafeïnada per la poca qualitat de l’equip anglès. Que el Barça ho va tenir molt fàcil. Per acabar acostant l’aigua al seu molí, tot afirmant, desacomplexadament, que el Madrid hagués guanyat, en el cas d’arribar a la final, sense despentinar-se. Mentre el Barça fa futbol art, transformant la realitat, al Madrid no li queda una altra opció que fer futbol ficció, negant-la. La particularitat, la crua particularitat, és que la ficció no dóna títols, ni prestigi, ni satisfaccions més enllà de l’auto engany que condueix, irremeiablement, a la frustració i a l’ulcera d’estómac.