Mediocritat

Més que arribar a saber, es tracta de no deixar d’aprendre. Per això has fet bé en marxar. Res a dir. Has pres la decisió correcta. T’havies convertit, sense proposar-t’ho, en el més intel•ligent de la classe i, per tant, ja poc podies aprendre. S’ha de fugir de les aules, dels claustres, de les assemblees, dels col•lectius, dels clubs, dels partits politics i de les relacions humanes que no t’aportin res. Àmbits en les que no puguis aprendre i que provoquin un estancament del que et serà difícil refer-te’n. La clau, i tu ho has entès, passa per no romandre ni un minut més de l’ estrictament necessari en llocs anodins i gens estimulants. La pregunta que ara em martelleja és: si tu no hi ets, de qui aprendran els que es queden? Quines intel•ligències substituiran la teva i si ho fan, tindran la suficient vàlua i autoritat? No vull ser malastruc, però em temo que els has deixat atrapats en un bucle de mediocritat del que no se’n sortiran.