Camelot, la terra del caliu

Venim de Camelot. D’un temps i d’un país de llegenda on el rei ha estat l’Artur i els seus cavallers eren provisionals. Venim de Camelot, el paradís de la indefinició, on és impossible endevinar si el senescal puja o baixa. Venim de Camelot, per a alguns un gran camelo, per a d’altres, la terra de l’esperança i les oportunitats. Venim de Camelot on Lancelot, seguint la tònica de la seva estirp, es va fotre la Ginebra. Venim de Camelot, una paradoxa, on els prínceps alts són dels països baixos. Venim de Camelot, patrimoni de la Humanitat en versió masculina, on la dona està proscrita. Venim de Camelot, un recinte emmurallat, on s’han enderrocat les torres per obrir-lo al món. Venim de Camelot, un regne daurat, fins que la traïció li va restar lluentor. Venim de Camelot, on la Dama del Llac, guarda l’espasa per a aquell que se’n faci mereixedor. Venim de Camelot, un regne màgic, on Merlín està finalitzant un encanteri per desenvolupar l’electrònica de consum. Venim de Camelot, un model emergent, amb vivendes per tothom i una arquitectura sostenible. Venim de Camelot, una vila comercial amb vocació de centralitat. Venim de Camelot, un refugi universal, on trobar aixopluc i, sobretot, molt, molt caliu.