Ocell que es mou, cervell que s’atrofia

He pogut llegir un estudi que explica perquè els ocells migradors tenen el cap petit. Un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), adscrit a la UAB, que arriba a la conclusió de com la conducta migratòria d’alguns ocells té una relació directa en la reducció de la mida del seu cervell. Es veu que el fet migratori que comporta llargs desplaçaments obliga a aquells que el pateixen a reduir costos energètics. El cervell és un òrgan que consumeix una extraordinària quantitat d’energia, energia que es necessita pel viatge i no es pot malbaratar en despesa cerebral. Tota l’energia es concentra en el mecanisme de vol i en l’aerodinàmica, quedant el cervell en un segon pla, orfe d’estímuls i alliberat d’activitat. Sense feina, el cervell acaba per atrofiar-se i reduir-se a la mínima expressió. La conducta migratòria és un fet mecànic i rutinari i a partir del segon viatge ja no es necessita cap atenció especial, per això està més que justificada la “pájara” del cervell, el seu absentisme i la seva inhibició. Aquesta conducta ocellaire ens permet fer l’extrapolació a la conducta humana i més concretament a aquells que per motius laborals tenen hàbits migratoris. Futbolistes i entrenadors de renom, mercenaris de la pilota, què canvien de Club, de ciutat i de país sense tenir ni temps de desfer les maletes, aquests essers migratoris en busca de climes més càlids, econòmics està clar, acaben per fer de la seva mobilitat un costum i una rutina que, com els ocells de l’estudi, s’apliquen en l’estalvi energètic reduint aquell òrgan que més consumeix i menys utilitzen. I com a conseqüència tenim un munt de “pájaros” que mouen molt bé les ales, però no tenen dos dits de front.