Franco ha mort, Samaranch també
Els canvis són bons, saludables i, fins i tot, necessaris. Que les persones canviïn és llei de vida i una conseqüència natural com a resultat de l’experiència. Canviar per evolucionar i canviar per avançar, canviar per millorar personalment i en la relació amb l’entorn. Aquest, però, no ha estat el cas de Juan Antonio Samaranch. Un oportunista sense principis que ha abraçat ideologies tan poc inequívoques com el nazisme i el franquisme de les que ha estat fervent militant, per acabar adscrit sense vergonya en les files de la democràcia. Tot seguint l’estratègia de camaleó i apostant sempre al cavall guanyador per mantenir la quota de poder i els privilegis als que no estava disposat a renunciar. Perquè, d’altra banda, aquesta obsessió en respectar els morts, quan aquests no varen tenir cap respecte pels vius? Perquè quan una persona se’n va s’ha d’oblidar forçosament tot el mal que va fer i els seus actes indignes i contraris a la humanitat? Cal recordar les coses bones, però també cal recordar les dolentes per posar cadascú al seu lloc. I què la Història s’escrigui tal com és i no com alguns volen que sigui. Si us plau, llum sobre les ombres.
2 comentaris:
...a ben segur que la ideologia política del Sr. Samaranch estava a les antípodes de les meves, a ben segur també que va ser un Sr. camaleònic i oportunista, però com be dius cal ser justos i recordar allò que es va fer bé i el que no.
El Sr. Samaranch va tenir el seu passat i va recolzar allò que va recolzar, però tot i així i des de la seva manera de ser i de fer va fer més pel bé de la nostra ciutat i del nostre país que molts d'aquests personatges que ara parlen del seu passat i que jo mai recolzaré i criticaré. Per enumerar-ne alguna, i ja no parlo de la Barcelona Olímpica, si no del campionat del món de hoquei que va organitzar a Barcelona pagant ell de la seva butxaca i que a més va fer que la selecció del país veí amb tots els jugadors del nostre quedes campiona del món.
No recordo que estès a la taula on es decidien penes de mort mentre si que hi era un Sr. que encara s'arrossega pel senat espanyol i que deia "la calle es mia", que feia repartir hòsties quan reclamaves "estatut d'autonomia" i que per poder ser president d'alguna cosa va acabar presidint una comunitat autònoma, tot això per mi és molt més greu.
Per cert!! El Sr. Samaranch, en plena època franquista i essent ell president de la diputació va fer posar una estàtua en honor al president Macià, "l'avi", per haver estat el primer president de la "Mancomunitat Catalana"... cal recordar-ho tot!!!.
Cal recordar-ho tot, Jordi i justament per això, quan els mitjans s'han encarregat d'esborrar una part molt important de la història del senyor Samaranch, era necessari posar-hi llum. Tot no és mai blanc o negre, hi ha un munt de grisos que s'han de tenir en compte. El meu comentari anava en la línia de contrarestar l'opinió generalitzada i politicament correcte que s'ha instal.lat arreu. Camaleònic i oportunista, sí, però no tonto.
Publica un comentari a l'entrada