diumenge, 4 d’abril del 2010

El cor partit

Tenir el cor partit, dividit, repartit, separat, fendit, tallat, fraccionat, fragmentat, tercejat, escapçat, escuixat, trossejat, seccionat és una sensació agredolça i poc recomanable. Per voler estar a tot arreu acabes per no estar en lloc i pateixes amargament en la distància. El teu escalf no arriba amb la intensitat desitjada i el teu suport no sobrepassa la paraula. Però el pensament és obstinat i insisteix en córrer al costat dels enyorats. Proveir-los d’ales perquè volin i de grues per aixecar-los quan caiguin. I serrar les dents amb ells i cloure els punys amb força emocionada. I tornar-los el reconeixement quan exhausts ens saluden desprès de l’esforç i deixar, perquè no, escapar una llàgrima furtiva de felicitat immensa. El futbol, no us enganyeu, no només és futbol, és l’expressió de tot un món interior que sovint ens explica i sempre, sempre, ens defineix.